És la cloenda d’una temporada de treball, diversió, esport i joc, és un conglomerat d’activitats esportives, dins el que destaquen les activitats no competitives, a més de les competicions per els federats, dins un marc incomparable, rodejat d’horts de tarongers. És la culminació de 10 mesos de treballar i jugar, amb l’objectiu de preparar persones i fer atletes, abans que campions ciclistes, continuant l'educació dels alumnes en el seu temps lliure, ja que els al·lots estan en edat escolar, en conseqüència la seva missió primordial és estudiar.
Tenint en compte que en aquestes edats el cos està en plena mutació, és absurd intentar especialitzar-los, perquè així es limiten les seves possibilitats, ja que els músculs estan en procés de creixement i els ossos no estan completament formats.
L’escola multiesportiva que acull aquestes activitats, durant la major part de l’any, està ubicada dins les instal·lacions del Camp Municipal d’Esports Jaume Oliver i Sastre, de Sóller, dedicant especial esment a fer excursions, jocs, iniciació a les tècniques bàsiques del ciclisme, gimcanes, cicloturisme, socorrisme, adaptació a la pista, mecànica, senyals del Codi de Circulació, estiraments musculars, educació o preparació física, aprendre a anar a roda, a fer ventalls, i especialment a guanyar i a perdre en les futures competicions...

Avui, primer diumenge de Setembre, a l’horabaixa, Santa Margalida viu la seva festa religiosa tradicional més gran de l’any, amb la processó més típica i més plena de devoció de Mallorca, amb dotzenes de dimonis, trencadissa de gerres i el joc picaresc de robar-les, als pagesos i pageses que les porten per parelles, ansa per ansa, entre les dotze carrosses que representen els diversos episodis de la vida de Santa Catalina Tomàs, la Beata valldemossina.
L’esperit de Sa Processó és semblant al del Firó de Sóller o al de Pollença, per no citar altres festes importants, no religioses, que és fan al llarg i ample de la nostra geografia illenca, on totes les jovençanes de Santa Margalida tenen la il·lusió i l’aspiració de representar per un dia a la Beata, fent el recorregut a peu, o sobre les carrosses, vestides amb l’hàbit de les religioses Agustines, coronades amb flors blanques, portant una creu a les mans com a defensa contra els dimonis que, amb la cara descoberta, rompen carretades de gerres (les virtuts) al seu pas.
Aquesta tradicional festa es fa a Santa Margalida des de 1792, data en què la religiosa Catalina Tomàs (Valldemossa 1531 - Palma 1574) fou beatificada per Pius VI.

Una de les possibilitats que ofereix l’agricultura ecològica o agricultura biològica (modalitat agrícola en la que estan prohibits els productes químics de síntesi), per a controlar organismes vius que fan malbé els conreus és l’ús de plantes emprades de diferents maneres. Una de les més senzilles és mitjançant l’associació, és a dir sembrant un determinat cultiu vora un altre i així es beneficien mútuament, és el cas de la ceba i la pastanaga o la tomàtiga i el julivert. També es pot posar una aromàtica vora una hortalissa tal com es fa amb l’alfabeguera i els pebres. Però no són les úniques possibilitats; així moltes d’altres es poden compostar i afegir al terra o bé fer-ne infusions.
Les plantes tenen molts d’usos i curiosament algunes que són medicinals s’empren també per a la protecció de cultius, formant part de la nostra flora illenca, tan ben coneguda i emprada pels nostres avantpassats.

Estem entrant dins el juliol  amb una calor i humitat inaguantables, el que fa que les platges estiguin estibades de gent. Els albercocs estan al seu punt per menjar directament, per fer saboroses coques, per fer confitura o per secar al sol damunt canyissos i menjar més endavant.
Els albercocs secs mallorquins (tallats per la meitat, espinyolats i secats damunt canyissos) presenten unes característiques molt diferenciades dels forans. Són molts bons de conèixer, el seu olor és més intens, el  color més  vermell ataronjat, i la dolçor molt superior.
Aquest meravellós producte illenc a més de poder-se menjar directament, sols o amb altres fruites seques, és tradicionalment emprat en la rebosteria tradicional sent de destacar les ensaïmades i les coques d’albercoc que es fan arreu de tota l’Illa.
El contingut de greix dels albercocs secs és bastant baix, però molt elevat el de fibra, raó per la qual són molts bons en cas de restrenyiment.
I comencen ja a arribar les prunes, les figues flors, els melicotons, i què me’n direu de les saboroses peres de Sant Joan... petites però amb un gust insuperable.

Record perfectament les teuleres solleriques, les de Vilafranca, Petra, Felanitx, Campos, Porreres, Manacor i moltes que, involuntàriament, em deixo dins el tinter, amb aquells fumerals i el fum súper negre que sortia quan el forn estava encès.

Pràcticament cada poble tenia la seva pròpia teulera, o les seves teuleres, donant treball a molta gent. Llàstima que ja només quedi un petit tros d’aquell patrimoni, deu o onze, reforçat i modernitzat amb costoses inversions.

Després de passar per molts alts i baixos, com tot en aquests trists moments de crisi, la producció de les teuleres mallorquines, molt ben preparades per competir amb els productes forans, gràcies a la seva qualitat i la seva diversificació, i fins i tot exportant gran part de la producció cap a l’estranger, està tocant fons degut a la dura i esperada caiguda del mercat de la construcció.

La teula era una peça bàsica dels pagesos mallorquins per recollir l’aigua de la pluja, destinada al consum humà, que es guardava dins les cisternes, construccions soterrades, per facilitar l'entrada del líquid element i per mantenir-la fresca durant l'estiu, fetes de pedra en sec, reforçades les parets i el sòl amb una capa de calç per impermeabilitzar-les.

Fins al 40 de maig no et treguis la casaca. Ens ha arribat ja la calor a tota pastilla, els ametllons omplen les branques dels ametllers al meu olivar i els albercocs estan al seu punt òptim per menjar, per fer saboroses coques, confitura... Ja hi comença a haver algun meló i alguna síndria... Pel camp les espigues ja estan al seu punt, els segadors, avui ja totalment mecanitzats, comencen el seu dur treball... Ja s’han oblidat les garberes (cada garbera tenia 21 garbes), el falç, el segar amb volant i esclopets, fer vencills, lligar garbes i garberar, tradicionals mètodes de treball de les famílies pageses a les terres de secà, fins a mitjans del segle XX, abans que la modernització transformés el camp illenc.
I mentrestant gaudim de la Fira de la Taronja a Sóller i de la versatilitat culinària de la patata a Sa Pobla, en aquests durs moments que travessen els pagesos, degut a la restricció de les ajudes oficials, restant encara més competivitat al sofrit sector.
La taronja segueix sent el principal signe d’identitat de Sóller (la Vall dels Tarongers) i la patata de Sa Pobla, pobles que no escatimen recursos a l’hora de promocionar els seus respectius fruits i tubèrculs.

Bastant penós. Dimarts d’aquesta passada setmana es celebrà oficialment (com cada any des del 1972), el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 15 de desembre d’aquest mateix any, dada que, com de costum, passà sense pena ni glòria, quedant-se els poderosos i polítics de torn amb la consciència tant tranquil·la, fent alguna petita celebració institucional i folklòrica mentre la resta de l’any, prenien decisions absolutament contràries al respecte que es mereix la nostra Natura, i més ara que sembla que el turisme relacionat amb el medi ambient està tant de moda.
Enguany, amb la crisi damunt, sembla que ja no queda temps més que per pensar amb el rescat de Grècia, el compliment dels dèficits, les retallades, el tancament d’hospitals... i tot el que ordeni  la titular del IV Raich i nefasts seguidors.
Hem de reflexionar, ens hem de conscienciar i, encara que sigui pas a pas, hem de treballar i lluitar pel nostre medi ambient, del que depenen nosaltres i les futures generacions...

Dissabte migdia, dia 12 de maig, es clausuraren a Ciutat les Jornades d’Esport Base, centrades enguany en Dieta, Esport i Salut promogudes, una vegada més, pel Consell de Mallorca.
Amb la organització d’aquest important esdeveniment esportiu, el segon en antiguitat de tot l’estat espanyol, els seus organitzadors, els doctors Bartomeu Marí i Teo Cabanes, ens han fet patent les seves inquietuds, ratificades per la seva continuada contribució cap a la investigació i ajuda cap als clubs, tècnics, esportistes i federacions, perquè puguin afrontar amb èxit la tasca que desenvolupen, aconseguint agrupar, en aquesta 24ena edició, a destacades personalitats del món de l'esport, amb la intenció que expliquessin als nombrosos assistents, la majoria jovençans, tècnics i estudiosos del món de l’esport, que omplien  la sala de gom a gom, els resultats de la seva tasca, ja que les circumstàncies actuals han provocat l'obligació d’introduir continuadament canvis que garantissin el correcte funcionament de les entitats i institucions, recolzant la totalitat dels ponents l’excel·lència de la dieta mediterrània, la millor del món, aconsellant emprar sempre que sigui possible productes locals.

La societat Defensora fou creada l’any 1877, en un moment de greu recessió econòmica a la Vall dels Tarongers, amb l’objectiu de proporcionar als seus afiliats, la totalitat obrers, ajuda econòmica en cas de malaltia o mort, i l’assistència gratuïta d’un metge que podien escollir, molt millor que l’actual Seguretat Social espanyola, de la que fou precursora.
Després de inacabables gestiones negatives sol·licitant ajudes per a restaurar l’emblemàtic edifici, amb tots els organismes haguts i per haver, dia 20 de gener de 1999, l’Assemblea General de la Societat Defensora Sollerense es va veure obligada a cedir, gratuïtament, la propietat de l’edifici, a l’Ajuntament de Sóller, per a la seva restauració i posterior posada a disposició de les entitats culturals locals.
Però degut a la desídia, l’anterior govern  ha provocat la interrupció d'un procediment (aprovat i a punt de pagar) per finançar la seva rehabilitació total, amb un pressupost de 2.650.952’60 €., assegurant així la seva pràctica mort. No cuidar-se de  les coses i deixar perdre doblers és realment tan punible, com la prevaricació, senyors del pacte de progrés.

Tot i el fort vent de Ponent d’aquests dies passats, el blat ja està creixent ràpidament dins el pla mallorquí, gràcies especialment als darrers ruixats i les darreres saons d’abril (aigua d’abril val per mil); i el meu petit hortet ecològic es troba ja a punt per sembrar-hi les primeres tomatigueres, cebes, albergínies, pebrers, cols, patates, fesols, raves, carabasseres... Serà tot un plaer veure’ls créixer.
Un total reial de 27.807 hectàrees es cultiven ecològicament dins les Illes, segons les dades del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica, després de la revisió exhaustiva de la implacable Unió Europea.
I va augmentant de cada any el número de pagesos que es dediquen, com a mitjà de vida, o com a passatemps, a aquesta modalitat agrícola sostenible, afavoridora de la salut i el benestar, dins la que estan absolutament prohibits tots els productes químics, els herbicides i, com no, els organismes genèticament modificats, emprant-se només compost, adobs verds i fems animals (tal com ja ho feien els nostres enyorats padrins), fent una rotació costant dels sembrats per ajudar a la regeneració de la terra.

Està dins l’ambient, es respira, es nota, es sent. La primavera ha esclatat, no hi ha primavera sense flors, amb una explosió de vida. És època d'olors, de colors, de dies assolellats, però també de saonetes, ruixats, i alguna inesperada calabruixada, com la que m’ha despert avui el matí.
En aquesta estació normalment l’associem amb l’arribada del bon temps, el joiós cant dels ocellets, i l’aparició de les oloroses flors; però que la primavera la sang altera és una coneguda dita popular, i ben certa.
Les malalties al·lèrgiques primaverals s'han duplicat en els darrers 15 anys, arribant a afectar pràcticament al 25% de la població, estimant-se, a més, que entre el 15 i el 20% té al·lèrgia al pol·len, augmentant al 40% entre els adolescents, essent el tipus de pol·len que més els afecta el de gramínies, amb un 80% d'afectats, seguit del pol·len d'olivera (43%), que tant abunda dins la nostra estimada Serra de Tramuntana, sortosament declarada, l’any passat, Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO.