Fora Vila Verd

Tribuna
....


ANY 2017

..
..
..

Diumenge, 15-01-2017.
Sant Antoni capitalitza les festes del mes de gener.








Cati Aina Oliver Mayol.

Aquesta tercera setmana del mes de gener estarà marcada per nombroses celebracions. Demà, 16 de gener de 2017, es produirà la revetlla de Sant Antoni, idolatrat des del segle XIV, i molts pobles de les illes prepararan foguerons i faran festa. A Sa Pobla ballaran els caparrots, a Muro els dimonis faran el ball dels tres tombs, a Manacor ballaran els dimonis, a Artà el Dimoni Gros arreplegarà les joies per a les beneïdes i a Capdepera el llegirà l’Argument.
Als altres pobles, encara que no sigui festa, també celebren aquest sant amb grans torrades. Durant el dia de Sant Antoni, passat demà dia 17, a Artà, Capdepera, Sa Pobla i Manacor es duran a terme les beneïdes. A Muro, les carrosses seran l’acte principal i, a Pollença, la davallada del pi de Ternelles.
Tot seguit, vendran les festes de Sant Sebastià. El dijous es durà a terme la revetla de Sant Sebastià amb festa i concerts a Ciutat.
A més, molts indrets de Mallorca faran foguerons. Entre ells es troben Alcúdia, Ariany, Búger, Cala Rajada, Calvià, Costitx, Deià, Muro, Sa Pobla, Portals Nous i Palmanyola.
Finalment, dia 20, el dia de Sant Sebastià, patró de Palma, hi haurà festa a Ciutat, Cala Rajada, es Capdellà, Calvià, Costitx, Deià, Inca i Pollença. El dissabte posterior, es celebrarà la festa dels quintos a Santa Margalida, amb fogueró i concert.

..
..

Diumenge, 8-01-2017.
La dura finalització de les vacances de Nadal.















Cati Aina Oliver Mayol.

Avui és el darrer dia de vacances per a la majoria dels illencs i això suposa que demà, si Déu vol, es tornarà a la rutina, a la feina, a l’escola. Aquest retorn no només provoca peresa, sinó que pot provocar alteracions al nostre cos com falta de gana, malestars musculars o irritabilitat. Es tracta del conegut síndrome postvacances. Es caracteritza per l’apatia, la falta d’energia i la falta de concentració a l’hora de realitzar les feines.
Aquest estat sol afectar més als menors de 45 anys, a qui gaudeix de vacances més llargues, a les persones que treballen en un entorn desagradable i als desil·lusionats per la seva feina. Però queixar-se no serveix de res; només fa més difícil la tornada a la rutina. És aconsellable trobar moments per relaxar-se, escoltar música relaxant o sortir de passeig. A més, els primers dies probablement necessitem dormir més hores, així com retornar als bons hàbits alimentaris.
La millor manera per a que tornar als llocs de feina o a l’escola no ens afecti de forma negativa és afrontar la tornada amb positivitat. És important i molt positiu tenir propòsits, objectius que ens impulsin a avançar, perseguir els somnis i omplir-se d’il·lusió, independentment dels anys que tinguem. Com experimentem la vida no depèn de les circumstàncies externes, sinó de com elegim actuar davant elles.

..
..
..
ANY 2016

..
..
..

Diumenge, 18-12-2016.
Com cuidar-nos durant les festes.








Cati Aina Oliver Mayol.

Quan manca menys d’una setmana per començar les festes, és convenient tenir en compte diferents consells per cuidar l’alimentació durant el Nadal i disminuir així els remordiments de consciència al gener. Aquestes celebracions són l’època destinada a compartir amb la família i les amistats una successió de menjars i reunions que no sempre són bons per a la salut. Estar atents a allò que mengem i evitar sobrepassar-nos serà clau a l’hora de tenir cura del nostre cos.
Primer de tot, cal menjar amb moderació. No fa falta suprimir res del plat, sinó fer-lo més petit. Hem de provar i gaudir del que més ens agradi, però sense fer-ne un abús. També hem de generar un equilibri amb la ingesta de calories. És a dir, si sabem que tenim un sopar pesat, hauríem d’optar per un berenar i un dinar més lleugers. Però no només es tracta d’allò que mengem, sinó que, a més, cal tenir present què bevem. Els combinats, sobretot els dolços que mesclen diversos licors i sucs, estan carregats de sucre i quilocalories innecessàries. És molt millor optar per una cervesa, una copa de vi, de cava o un glop de whisky.
Per altra banda, a part de tot el que hem esmentat, ens hem de moure més que mai. Fer exercici de forma regular és imprescindible per mantenir el nostre pes durant les festes de Nadal i tractar així de combatre els efectes dels excessos.

..
..

Diumenge, 11-12-2016.
Consumisme Nadalenc.








Cati Aina Oliver Mayol.

Ja arriba Nadal, període en el qual les despeses familiars es disparen. Les grans multinacionals han aconseguit instaurar als caps dels consumidors el principi de que celebrar Nadal requereix de manera ineludible anar de compres. La publicitat aprofita aquests moments en el quals floreixen els nostres millors desitjos i sentiments per reconduir-los cap el consum. Aquest continu missatge ha calat en la nostra societat, tot i així, no fa tant que celebràvem Nadal d’altres maneres no tan consumistes i sense perdre la felicitat.
Molts pares i mares, sotmesos a la pressió dels seus fills i filles, s’arriben a convèncer de que, per demostrar quant els estimen, els compren molts regals. L’únic resultat que porta fer això és sotmetre’s a la dictadura de la publicitat i oblidar les alternatives de consum més just socialment i ambientalment. Maneres de dur endavant aquest principi seria comprant joguines d’artesania local, sense embalatges innecessaris, no sexistes ni bèl·lics, que estimulin la creativitat, que siguin adequades a cada tipus d’edat, amb materials naturals i biodegradables. Però allò més important és que s’estigui pagant el producte, i no la seva publicitat o marca.
Per celebrar les festes que s’aproximen no s’hauria de perseguir els inabastables somnis que proposen els anuncis, sinó trobar nosaltres mateixos un camí alternatiu que no impliqui aquestes grans despeses.

..
..

Diumenge, 04-12-2016.
Desembre.








Cati Aina Oliver Mayol.

Durant aquest mes de desembre són poques les feines a l’exterior. Tot i així, no convé descuidar l’abonament propi del moment i es poden fer els fosos dels arbres per plantar més endavant. Es poden millorar les tanques, cobrir de fems els peus dels arbres més delicats i fer les podes pertinents.
Per altra banda, també és temps de fer de fer matances. Al voltant de la festivitat de Sant Martí (dia 11 de desembre), es posaran en un lloc airejat els embotits i es conservarà la mantega. A la vaqueria s’alimentarà als animals amb gra, naps, trèvol i alfals que es mesclarà amb les palles de l’ordi i del blat sarraí.
Al mercat les verdures més recomanades són l’api, de rames fermes i carnoses, i el bulb sense taques. Durant aquest mes també serà temps del bròquil, el card, la ceba de pell roja, la col de Brussel·les, la colflori, el xampinyó, la fava tendre, la col llombarda, els porros i el rellom. Pel que fa a la jardineria, la reina de les flors de desembre serà, com sempre, la flor de Pasqua.
Ara que la climatologia no acompanya i fa refugiar-nos, sempre seran ben rebudes les feines dedicades a fabricar objectes rústics tradicionals com talles de fusta, pals per tanques, cistelles de jonc o rastells, entre altres. Aquesta seria una manera de tornar a la tradició que avui en dia la indústria ha fet desaparèixer.

..
..

Diumenge, 27-11-2016.
Més val poc i bo.








Cati Aina Oliver Mayol.

Si a Mallorca no hi haguessin marjades, oliveres, ametllers, ovelles… com seria el seu turisme? El paisatge de l’illa avui en dia té un valor no només sentimental, sinó també econòmic. I això està relacionat amb els productes locals, ja que consumir-los ajuda a mantenir el medi tan meravellós que tenim. Per tant, és feina de tots mantenir els nostres paratges, allò que estimem.
Avui en dia hi ha una gran oferta de productes al mercat, però la majoria de les persones no sap diferenciar la qualitat entre els queviures i simplement opta pels més econòmic. En comptes d’elegir productes ecològics i locals, la major part dels ciutadans prefereix consumir gèneres d’altres països plens de conservants, colorants i edulcorants artificials i que, a més ajuden a la contaminació de la terra. Això, a part d’afectar al medi ambient, també repercuteix als propis ramaders i agricultors.
Les persones que es dediquen al sector primari haurien de ser més reconegudes per part de la ciutadania. Ells són els responsables de l’alimentació més saludable i natural, a més d’afavorir la sostenibilitat i la conservació dels nostres paisatges. Tots volem els camps amb animals, els olivars amb oliveres i els horts amb hortalisses. Per tant, caldria donar més valor als productes autòctons i no tant als productes estrangers, encara que suposi invertir una mica més en menjar.

..
..

Diumenge, 20-11-2016.
La Xylella fastidiosa.








Cati Aina Oliver Mayol.

El Servei de Sanitat Vegetal de Balears va confirmar la setmana passada la presència de “Xylella fastidiosa” en tres cirerers d’un centre de jardineria de Porto Cristo, tots ells traslladats a Mallorca l’any 2012 d’un viver de Tarragona. La subespècie de la bactèria que s’ha trobat a les Illes només afecta als cirerers i als baladres. Es tracta  del primer positiu oficial a nivell nacional, per la qual cosa el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha comunicat la situació a la Unió Europea.
Però, què és exactament la “Xylella fastidiosa” i a què és deguda? Doncs és un bacteri que pot causar danys greus a una gran diversitat de plantes cultivades, ornamentals i silvestres com vinyes, oliveres, cítrics i ametllers, entre altres. Es localitzà a Amèrica del Sud i es transmet pel material vegetal de plantació i a través d’insectes entre planta i planta. Causa la mort d’aquests vegetals degut a l’obturació dels vasos conductors, que provoca l’assecament de les fulles i les branques.
La Conselleria ha fet una crida per a que qualsevol persona que sospiti d’una infecció d’aquesta bactèria a algun vegetal ho adverteixi al servei de Sanitat Vegetal per a que ho comprovi. Estam davant un problema mundial que va creixent i que ja ha afectat a Itàlia, Iran, Turquia i, ara, a les Balears.

..
..

Diumenge, 13-11-2016.
La tecnologia ens engoleix.








Cati Aina Oliver Mayol.

És un fet que les noves tecnologies avancen a un ritme impressionant. Cada vegada és més evident la seva presència en els àmbits de la vida domèstica, laboral i en l’oci. Però dins l’àrea treballadora, hi ha un sector al qual no haguéssim pensat mai que arribés tan aviat: el rural. És cert que els robots, els drons o les apps no pareixen tenir molt a veure amb el sector primari de l’agricultura i la ramaderia, però ja s’estan emprant avui en dia i el seu ús va creixent.
Un dels avanços tecnològics més sorprenents és el dron per a controlar els pesticides i els fertilitzants. Aquest s’utilitza a Japó, Corea del Sud i Austràlia i es dedica a sobrevolar els camps ràpidament i obtenir informació dels cultius gràcies als seus sensors i a la seva càmera, a més d’amollar pesticides i fertilitzants allà on es necessiti. També és curiós veure com algunes apps o aplicacions per a mòbils com Control Ganadero o FarmLogs faciliten el registre del ramat o duen un control d’allò que s’ha plantat, on i quan s’ha de recollir, entre altres coses. Fins i tot s’ha creat un robot a Austràlia per a controlar el ramat i un altre a Columbia (a l’oest d’Amèrica del Nord) encarregat de cuidar les lletugues.
És qüestió de poc temps que aquesta agricultura moderna arribi i es comenci a practicar a totes les Illes Balears. Però tal vegada no tothom estarà disposat a adaptar-s’hi.

..
..

Diumenge, 6-11-2016.
Novembre.








Cati Aina Oliver Mayol.

Ha començat el novembre i, encara que durant aquest mes hi hagi poca feina al camp, als horts es pot plantar un grapat d’hortalisses per a la primavera. A més, també es pot recollir el fenc, fer femers, picar espart, preparat tancats, fer net les sèquies…
Aquest mes es poden preparar les verdures de la primavera sobre petits terrenys preparats. Es tracta de les lletugues, l’api i algunes plantes herbàcies com el creixen i el cerfull.
Pel que fa a la jardineria, es poden sembrar rosers, liles, tulipes i altres plantes de flor que resisteixin més bé el fred i, en tot cas, cal sembrar-les en jardins petits amb murs alts i sense massa sol. També és temps d’abonar alguns arbres, com les figueres, i podar, plantar, arreglar i fer totes les feines necessàries a les vinyes. Es tracta d’un mes en el qual floreixen la rosa de Síria, la flor de llangardaix, el sanguinyol mascle, el safrà silvestre, el gessamí de Sant Josep i el lliri, entre altres.
A més, al novembre es duen a terme tot un conjunt de fires i mercats a diferents parts de l’illa de Mallorca: la Fira de la Tardor a Sa Cabaneta, Muro i Sa Pobla; la Fira de les Flors a Palma; la Tercera Fira i el Dijous Bo a Inca; la Fira d’Artesania i la Fira de Pollença a Pollença; la Fira de l’Oliva a Caimari i la Fira de la Mel i la Fira Tradicional a Llubí.

..
..

Diumenge, 30-10-2016.
Festa de Tots Sants.








Cati Aina Oliver Mayol.

La Festa de Tots Sants, que es celebra el proper dimarts, és herència d’una celebració celta: el Samhain. Es tracta de l’any nou dels Celtes, que ocorre el vespre entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre. Consisteix en un temps per a la meditació i el record dels que ja no hi són i coincideix amb la fi de les collites i l’inici del període més fosc de l’any.
Aquest moment es considerava màgic perquè es creia que s’establien connexions entre els dos mons: el dels vius i el dels morts. En l’àmbit cristià la celebració té l’origen al segle VII i està dedicada a la memòria dels avantpassats, amb elements rituals que provenen tant del cristianisme com de les creences celtes.
Però què està passant amb la Festa de Tots Sants a Mallorca? Els nins i joves d’avui en dia ja no estan interessats pel rosari de carabassat; prefereixen la carabassa. Halloween s’ha anat apropiant a poc a poc dels nostres costums i ha fet que petits i grans surtin entusiasmats pels carrers disfressats de tot tipus de personatges ensagnats. Ara surten per anar de casa en casa a la recerca de dolços de plàstic: les llaminadures. S’ha convertit aquesta festivitat americana en un negoci? En una intenció política?
Al cap i a la fi, sempre hi seguirà havent persones que no perdran el respecte el primer dia de novembre, visitaran el cementiri en record dels difunts, menjaran castanyes i regalaran rosaris als fillols.

..
..

Diumenge, 23-10-2016.
La magrana.




Cati Aina Oliver Mayol.

El mes d’octubre està sent un mes encara un poc sec amb estones de temperatura més o menys càlida, però amb els vespres bastant freds. És bon temps per sembrar tot gènere de gra: blat, ordi, civada, candial i es poden sembrar faves, cards i porros. És aconsellable plantar els cirerers, les oliveres, les pereres i les pomeres. Per altra banda, és temps de salar i amanir les olives i també de recollir les fruites tardanes: glans, castanyes, avellanes, nous, magranes, caquis i codonys.
La magrana, fruita deliciosa de començament de tardor, té un potencial antioxidant enorme gràcies al seu contingut en provitamina A, vitamina C, vitamines del grup B i també potassi, calci i magnesi. A més, ajuda contra l’oxidació prematura de les cèl·lules, actua en la prevenció de determinats tipus de càncers, malalties degeneratives del sistema nerviós, la degeneració muscular i afavoreix l’eliminació de l’àcid úric. També té un important efecte depuratiu i diürètic, ajuda a evitar, tractar i superar el restrenyiment i combat els paràsits intestinals.
Un consell per pelar-la amb facilitat és tallar-la per la meitat, fer pressió amb els dits perquè s’afluixin els grans i, sobre un plat i amb el tall per avall, donar cops a la pell amb la part posterior d’una cullera gran.
En definitiva, la magrana ens ajuda a prevenir l’envelliment i preparar el cos per a les agressions de l’hivern.

..
..

Diumenge, 16-10-2016.
Festa de les Verges.









Cati Aina Oliver Mayol.

Els dies que precedeixen la Festa de les Verges moltes cases de diferents pobles de Mallorca desprenen l’olor a fregit dels bunyols. Aquesta festa popular, que es celebra el proper vespre de dijous i el divendres, combina l’element gastronòmic i el religiós. Fins fa poc, la festa servia per honrar un dels valors més importants que la religió catòlica atribuïa a les dones, però que potser ara ja no és un “do” tan preuat: la virginitat femenina. Avui, en canvi, aquesta festivitat sobreviu principalment perquè implica un ambient festiu i va lligada als costums de menjar bunyols, beure moscatell, regalar clavells i cantar serenates a les fadrines baix la finestra. L’elaboració d’aquest dolç no és només de tradició mallorquina, sinó que també s’elaboren a diferents parts del país i a alguns països europeus.
La Festa de les Verges coincideix, no per casualitat, amb la vigília de Santa Úrsula, ja que té l’origen en la tràgica història d’Úrsula, que va succeir durant el segle V. Després de prometre’s a la força amb el fill d’un rei pagà anglès, la cristiana anà en peregrinació fins a Roma seguida d’11.000 verges també cristianes. De tornada, es varen topar amb una ciutat assetjada pels huns i totes elles foren executades després de no voler satisfer els desitjos carnals dels invasors.
Des d’aquella època, s’han aixecat moltes esglésies en honor a Santa Úrsula, patrona de les verges.

..
..

Diumenge, 09-10-2016.
Protecció del litoral balear.








Cati Aina Oliver Mayol.

El Parlament va posar fi la setmana passada a les festes realitzades dins vaixells a tots els espais marítims protegits de l’arxipèlag. Així, aquestes “discoteques flotants” seran prohibides a Formentera i a diverses zones de les altres illes de les Balears.
Un 30% del litoral d’Eivissa es veurà afectat, tenint en compte que és l’illa balear que té protegits menys kilòmetres de costa i superfície de mar. Aquests són el Parc Natural de Ses Salines, el Parc Natural de Es Vedrà i Es Vedranell i dues franges de litoral situades a Sant Antoni i a Santa Eulàlia qualificades de Lloc d’Interès Comunitari (LIC). Aquesta mateixa prohibició arriba al 50% del litoral de Mallorca i prop del 60% en el cas de Menorca.
Els clients, majoritàriament estrangers que vénen a gaudir de les illes durant uns dies, veuen aquestes festes com una manera d’evasió quasi millor que les discoteques situades a terra, ja que agrupen cinc elements que són, per a ells, molt atractius: sol, mar, alcohol, música i, fins i tot, sexe. I tot això a les voreres d’unes illes increïbles.
Aquesta mesura afectarà notablement l’activitat que duen a terme diverses empreses que operen amb vaixells i que posen a disposició del client aquest tipus de festes. També es controlarà l’ús de motos d’aigua i artefactes propulsats a motor i que es compleixi amb la prohibició de fondejar sobre posidònia.

..
..

Diumenge, 02-10-2016.
A la fi pluja.









Cati Aina Oliver Mayol.

L’aigua de pluja ha aparegut, a la fi, al llarg d’aquestes dues darreres setmanes. No obstant això, no podem oblidar el mal que la sequera ha fet durant aquest estiu, degut al baix nivell de pluges i que és la temporada en la qual el consum d’aigua es dispara en l’àmbit turístic i comercial. Les reserves d’aigua que a l’agost del 2015 estaven al 60%, fa dos mesos estaven al 47%. A més, a Palma, que és on es concentra la meitat de la població de les illes, el consum mitjà d’aigua és de 120 litres per dia per persona.
Per altra banda, la solució d’haver posat en marxa les dessaladores d’Andratx, Alcúdia i Palma ha dut a un altre greu problema: el gran consum energètic i l’impacte sobre el canvi climàtic, degut a les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per les plantes. Això és així perquè la principal font de generació d’energia a Mallorca és la crema de carbó d’es Murterar, la qual és una gran emissora d’aquests gasos tan perjudicials per al medi ambient.
Per tant, estam davant una cicle tancat. A falta d’aigua potable, les dessaladores augmenten un canvi climàtic que afectarà la disponibilitat d’aigua. Així, s’ha de de consumir l’aigua i l’energia de manera conscient. És evident que ja no s’ha d’aplicar la lògica econòmica per tal d’estalviar aigua, sinó la lògica sostenible.

..
..

Diumenge, 31-07-2016.
Protecció del litoral balear.









Cati Aina Oliver Mayol.

El Parlament va posar fi la setmana passada a les festes realitzades dins vaixells a tots els espais marítims protegits de l’arxipèlag. Així, aquestes “discoteques flotants” seran prohibides a Formentera i a diverses zones de les altres illes de les Balears.
Un 30% del litoral d’Eivissa es veurà afectat, tenint en compte que és l’illa balear que té protegits menys kilòmetres de costa i superfície de mar. Aquests són el Parc Natural de Ses Salines, el Parc Natural de Es Vedrà i Es Vedranell i dues franges de litoral situades a Sant Antoni i a Santa Eulàlia qualificades de Lloc d’Interès Comunitari (LIC). Aquesta mateixa prohibició arriba al 50% del litoral de Mallorca i prop del 60% en el cas de Menorca.
Els clients, majoritàriament estrangers que vénen a gaudir de les illes durant uns dies, veuen aquestes festes com una manera d’evasió quasi millor que les discoteques situades a terra, ja que agrupen cinc elements que són, per a ells, molt atractius: sol, mar, alcohol, música i, fins i tot, sexe. I tot això a les voreres d’unes illes increïbles.
Aquesta mesura afectarà notablement l’activitat que duen a terme diverses empreses que operen amb vaixells i que posen a disposició del client aquest tipus de festes. També es controlarà l’ús de motos d’aigua i artefactes propulsats a motor i que es compleixi amb la prohibició de fondejar sobre posidònia.

..
..

Diumenge, 24-07-2016.
El meló i la sindria.









Cati Aina Oliver Mayol.

Les fruites d’estiu per excel·lència, els melons i les síndries, es troben ara en la seva màxima esplendor. L’elevat contingut en aigua les converteixen en uns aliments refrescants i apropiats per combatre la set a l’estiu. A més, són depuratives, diürètiques i laxants.
Segons dades de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, la superfície dedicada al cultiu del meló es situa al voltant de les 750 hectàrees, concentrades a les zones de Vilafranca, Manacor, Sa Pobla, Muro i els voltants de Palma. Per altra banda, el cultiu de síndria ocupa una superfície balear total de 400 hectàrees.
Es cultiven diferents varietats de meló, com el meló eriçó, que és una varietat autòctona de les Illes Balears. El seu contingut en sucre, que oscil·la entre el 7% i el 12%, és elevat en comparació amb altres fruites. A més, quan és madur pot arribar al 14% o, fins i tot, al 16%. En aquests casos el contingut en aigua és més baix i el valor calòric pot arribar a les 60 kilocalories per 100 grams. Així, el meló és un aliment recomanable per a tothom, excepte per als diabètics i per a les persones propenses a trastorns de tipus digestiu. La síndria, en canvi, té molt baix valor calòric: 31 kilocalories per 100 grams.
A l’hora d’adquirir aquestes fruites s’ha de procurar que siguin senceres, sanes, sense taques de sol, ni ferides, ni deformacions, ni clivellats.

..
..

Diumenge, 17-07-2016.
Incendis d'estiu.









Cati Aina Oliver Mayol.


Durant aquesta primera meitat de l’any quasi 60 hectàrees de territori balear han estat afectades per 58 incendis forestals. Tenint en compte les condicions meteorològiques extremes de la primavera i l’estiu, amb una onada de calor de gran intensitat i durada, i les escasses precipitacions, la Conselleria de Medi Ambient es dóna per satisfeta.
Tot i així, les altes temperatures podrien esdevenir un problema per als boscos durant els pròxims mesos. De fet, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va declarar la setmana passada l’alerta vermella a Eivissa i Formentera pel risc d’incendis. Eivissa ha estat, des del mes de gener fins ara, l’illa més afectada proporcionalment pel foc, amb 21 incendis. A Mallorca n’han esdevingut 35 i a Menorca i Formentera només un a cadascuna.
És per això que s’ha de tenir precaució si durant aquests mesos de tanta calor es vol passar un dia al bosc. Així, no es podrà encendre cap mena de foc, utilitzant només les àrees permeses per fer torrades. S’hauria de procurar no fumar i tampoc llançar aluminis ni llosques, ni caminant ni des de la finestreta del cotxe. També s’ha de saber que el fems que es deixa al bosc, a més d’embrutar, pot ocasionar incendis. I, sobretot, en cas d’incendi, el primer que s’ha de fer és telefonar al 112, telèfon d’emergències.

..
..

Diumenge, 10-07-2016.
La tuta de les tomatigueres.








Cati Aina Oliver Mayol.

La Tuta absoluta és una eruga que es converteix posteriorment en arna nocturna a la qual va bé anomenar-la “absoluta”, ja que els dany que produeix a la planta són absoluts. En el moment en què surt de l’ou, dipositat normalment entre les fulles, explora la superfície a la recerca del millor lloc de la planta per penetrar i començar a excavar. És per això que també se li coneix com minadora de les tomàtigues.
S’alimenta del mesòfil, que és el teixit que hi ha entre les epidermis de les fulles, les quals acaben assecant-se amb el pas del temps. A més de produir danys a les fulles, també s’alimenta de les tiges i dels fruits, formant perforacions molt visibles. El tractament de la Tuta és complicat ja que és resistent a un gran nombre de plaguicides, sobretot perquè gran part del seu cicle es desenvolupa dins la planta. És per això que són necessàries tècniques basades tant en el control de la seva propagació com en la prevenció. S’ha de mantenir la planta en estat òptim, ja que l’aparició de la majoria de plagues es deuen a un debilitament de la planta. S’han d’arrencar les plantes o branques afectades i també s’han de rotar els cultius, ja que si cada any plantem el mateix tipus d’hortalisses al mateix lloc, el sòl anirà perdent gran quantitat de nutrients, cosa que farà disminuir la salut de les plantes i seran més vulnerables davant plagues i malalties. També es poden utilitzar enemics naturals de la Tuta, com els mírid.
 

..
..

Diumenge, 03-07-2016.
Temps d’albercocs i de fer les coques amb aquest fruit.

 





Cati Aina Oliver Mayol.

L’albercoc és un fruit de polpa carnosa que adquireix un sabor dolç i que ens acompanyarà durant tot l’estiu, fins gairebé el setembre. Aquest fruit és ric en potassi i el seu elevat contingut en betacarotè, que és precisament el que li dóna el color ataronjat característic, té efectes antioxidants que ajuden a reduir el risc de tenir malalties cardiovasculars, degeneratives i, fins i tot, càncer. A més, té un alt contingut en vitamina A, que és essencial per al bon estat de la vista, la pell, els cabells, les mucoses, els ossos i el bon funcionament del sistema immunològic.
Tres albercocs madurs contenen la meitat de la dosi diària recomanada de vitamina A. També destaca per una gran quantitat de fibra, que millora el trànsit intestinal i té un efecte prebiòtic, és a dir, que nodreix la flora intestinal.
La millor manera de gaudir de totes les propietats nutricionals de l’albercoc és consumir-lo cru i al punt de maduració. Però també podem cuinar-lo d’infinites maneres. La manera més habitual és mitjançant la típica coca d’albercoc. L’elaboració de melmelada també és molt popular i s’usa en la pastisseria tradicional.
Si hi ha un poble a les Balears conegut per la seva activitat albaricoquera, aquest és Porreres, que compleix les condicions idònies per al cultiu dels albercoquers. 

..
..

Diumenge, 26-06-2016.
La Revetlla de Sant Joan Baptista.










Cati Aina Oliver Mayol.

La passada nit entre el 23 i el 24 de juny es va celebrar la Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros. Es tracta d’una nit màgica en la qual es celebra el solstici d’estiu, que es va produir el dimarts passat. Coincideix amb la data de naixement de Sant Joan Baptista i és un moment únic per a les herbes, ja que es creu que, a mitjanit, el sant les beneeix per a tot l’any. L’element principal és el foc purificador, juntament amb els banys a mitjanºit, les cançons i els balls.
A Mallorca s’explica que aquesta és la nit en la qual l’herba dels ulls, que es diu que té la propietat de guarir la ceguesa, brilla com un llum i es fa localitzable. També es fan foguerons a les platges o cales i a les dotze del vespre es llancen al foc un paper on s’hi hagi escrit un desig. Antigament, la finalitat d’aquest ritual, que avui en dia s’ha convertit en tradició, era donar més força al sol, ja que a partir d’aquests dies es va fent més dèbil. És a dir, els dies es van fent més curts fins al solstici d’hivern.
A Menorca també s’han celebrat durant aquests dies les Festes de Sant Joan de Ciutadella, que en comptes del foc, tenen com a element característic els cavalls. Any rere any, cada 23 de juny a les 14 hores, el toc de tambor i fabiol sonen a cal Caixer Senyor.

..
..

Diumenge, 19-06-2016.
A les portes de l'estiu.

Cati Aina Oliver Mayol.

El mes de juny es caracteritza per la seva fruita saborosa. Ara gaudim dels albercocs, les prunes i les cireres de la nostra terra, que són de temporada i tenen un gust especial. Encara que la globalització ens ha permès tenir els fruits de qualsevol època de l’any a taula, és evident que no trobarem cap altra fruita més bona i saludable que la que madura als arbres de les nostres illes.
Els empelts d’escutet es podran fer durant aquesta lluna als tarongers, figueres, oliveres, ametllers i llorers, entre altres. S’anomena escutet perquè l’escorça de la branca de la varietat a empeltar queda en forma del típic escut medieval després de tallar-la amb el ganivet d’empeltar. També es durà a terme la tasca més important: la sega. Als sementers on hi havia faves sembrades hi farem el guaret i hi podrem sembrar el blat de l’any que ve, blat de les índies, tomatigueres o mongeteres a la seca.
Som a l’inici de l’estiu. Un estiu que segons l’Agència Espanyola de Meteorologia serà més calorós i més sec del normal. Per tant, l’agricultura podria veure’s afectada per aquesta sequera, juntament amb el consum industrial i domèstic. Aquests dos últims sectors ocupen el primer lloc a respecte al consum d’aigua, ja que ens trobem en zona turística. Però, per altra banda, l’estiu podria acomiadar-se amb les temperatures pròpies de l’època de l’any i amb força precipitacions.

..
..

Diumenge, 12-06-2016.
Protecció solar natural.


Cati Aina Oliver Mayol.

Ara que arriba el bon temps és imprescindible protegir-se del sol. Sempre estam exposats, ja sigui a la ciutat, a la platja o durant una excursió per la muntanya. A més d’aplicar-nos crema solar, posar-nos ulleres de sol i capell, també hem de protegir-nos des de l’interior. Però, quina és la manera més natural de fer-ho?
Hi ha diversos aliments que reforcen la protecció de cara als raigs solars. Les tomàtigues són una font de l’antioxidant licopè, que protegeix la pell de les agressions externes mitjançant la neutralització dels radicals lliures que poden corrompre les cèl•lules. El licopè també el podem trobar a les síndries, que seran de temporada d’aquí poc. Un altre vegetal que també ens ajudarà serà el pebre i les seves varietats. Aquests tenen un alt contingut en vitamina A que aconsegueix protegir la grassa de la nostra pell, la qual evita les cremades més greus. Tots aquests aliments, a més, tenen també moltes altres propietats beneficioses per a la salut i són fàcils de dur a casa. Per tant, no hi haurà cap excusa per no evitar problemes amb el sol, ja que tenir una protecció adequada està a l’abast de tots.
Després de l’exposició al sol, si s’ha produït alguna cremada, és recomanable beure líquids en abundància, sobre tot aigua, sucs de fruita natural i infusions com el te verd.

..
..

Diumenge, 05-06-2016.
Comencen els desastres.

Cati Aina Oliver Mayol.

La temporada turística ja és notable i més ho serà a mesura que ens apropem a l’estiu. Desgraciadament, els turistes no només ens omplen els comerços, sinó que la seva visita també té una part negativa: la mala imatge que donen de les Balears.
Magaluf i Eivissa s’han convertit en nuclis turístics per a l’estranger jove. Però, fins quin punt podem deixar que aquestes persones amb ganes de festa facin d’aquests indrets el seu territori? És cert que la seva aportació econòmica és essencial per als múltiples bars, restaurants, pubs i discoteques de les zones, però caldria fer un esforç per a no embrutar la imatge de les illes.
El balconing, una pràctica entre els joves que es va començar a detectar durant l’estiu del 2010, consisteix en botar entre els balcons dels hotels o en tirar-se des d’aquests a la piscina. Aquesta imprudència ocasiona accidents greus la majoria de les vegades, ja que, a més, es combina quasi sempre amb alcohol o estupefaents.
Les conseqüències de la caiguda solen ser traumatisme cranioencefàlic i medul•lar, que implicaria estar en la Unitat de Cures Intensives entre trenta i quaranta dies o, fins i tot, la mort instantània.
El Servei de Cirurgia General de l’hospital Son Espases va dur a terme un registre de casos de balconing a Mallorca i va comunicar que en els darrers cinc anys s’han registrat seixanta casos.

..
..

Diumenge, 29-05-2016.
Les cireres, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats.





Cati Aina Oliver Mayol.

El maig ja se’ns escorre d’entre les mans deixant, amb la seva transició, l’inici de la temporada de les cireres. El cirerer és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies que floreix entre els mesos d’abril i maig i que fa les cireres entre el maig i el juliol. La dita popular així ho recull: “Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats”.
Del gran cúmul de varietats de cireres, destaquen la burlat, la lapins, la marvin, la picota, la castanyera, la cuallarga, la forta, la villareta, la garrafal, la jaboulay i la papiol. Cadascuna d’elles té les seves pròpies particularitats de tamany, color, textura i sabor.
Aquest arbre de fulla caduca procedeix de l’Àsia Menor i ha estat conreat durant moltíssims anys. Això és així per diverses raons com, per exemple, la seva perfecta adaptabilitat mediambiental, la qualitat de la seva fusta, l’exquisit sabor de la cirera i les seves propietats. A més, aquest fruit consisteix en una font d’alimentació rica en principis biològics actius i té propietats diürètiques, depuratives i refrescants. També se’n fan productes cosmètics, hidratants i suavitzants, i, per altra banda, s’utilitza per a fer coques, confitures, melmelades i un licor: el kirsch. Es tracta d’un aiguardent resultant de la destil•lació del suc fermentat de les cireres.

..
..

Diumenge, 22-05-2016.
La Fira de Can Picafort.





Cati Aina Oliver Mayol.

La III Fira de l’Esport Nàutic i III Jornades Gastronòmiques del Calamar va començar ahir a Can Picafort. Aquesta població, que pertany al municipi de Santa Margalida, és un autèntic paradís per a tots els aficionats a la mar, a més de ser un important nucli turístic amb una àmplia oferta hotelera i de restauració.
Durant aquesta fira es duu a terme un ampli programa d’activitats nàutiques esportives gratuïtes com windsurf, busseig, tallers de vela, piragüisme i navegació, entre altres. També es fan tallers de mestres d’aixa, un taller pràctic de reanimació cardiopulmonar, conferències sobre aspectes de la mar i exposicions d’escultura i pintura, a més d’una gran exposició de tot tipus de material relacionat amb els esports marins. Aquestes activitats permeten als més petits iniciar-se en els diferents esports i tenir un major coneixement de les possibilitats que dóna la mar.
Per altra banda, les III Jornades Gastronòmiques es centren en el calamar. Per tant, tots els amants d’aquest mol•lusc no es poden perdre la degustació de menjars que es duu a terme a la plaça Cervantes. Aquí, una vintena de restaurants i bars de Can Picafort elaboren una gran varietat de plats i tapes fetes amb l’ingredient estrella de les jornades. S’hi pot trobar des de paella fins a gelat de calamars.

..
..

Diumenge, 15-05-2016.
El manteniment dels rosers.






Cati Aina Oliver Mayol.

Els rosers ja comencen la seva floració. Un rec freqüent durant la temporada de creixement i floració, és a dir, durant la primavera i l’estiu, és essencial per aconseguir un arrelament en profunditat. A més, la planta haurà de tenir una exposició plena al sol, haver-li aportat un bon adob orgànic durant l’hivern i haver-li fet una poda severa.
La poda és necessària per donar i mantenir l’estructura del roser, controlar el creixement, rejovenir la planta i esperonar la floració. Això es farà, també, durant l’hivern, quan la planta està en repòs. Els talls hauran de ser nets, per evitar l’entrada de qualsevol malaltia al roser, i el més baix possible.
La millor manera de prevenir els atacs greus de les plagues i malalties als rosers consisteix en observar-los regularment i així poder posar remei, el més aviat possible, a qualsevol  problema que es presenti.
Els principals atacs que poden patir són les plagues, principalment els pugons i la cotxinilla, i els fongs, sobretot rovell i oïdi. El pugó consisteix en petits insectes xucladors de color negre que provoquen la caiguda de les fulles i la deformació de les roses. Per altra banda, la cotxinilla, insecte també xuclador, és de color gris clar o marró i s’enganxa a la superfície de la tija i al revers de les fulles. Els enemics naturals d’aquestes dues plagues són les marietes i les libèl·lules.

..
..

Diumenge, 08-05-2016.
La Fira i el Firó de Sóller.




 Foto: FIRÓ - 1957.

Cati Aina Oliver Mayol.

Avui, dia 8 de maig, els sollerics es troben en plena fira. Si anem a Sóller al matí, ens trobarem amb tot un cúmul d’activitats interessants: exposicions de ramaderia, art, artesania, fotografia, cotxes i de material de Protecció Civil. També es podrà visitar de manera gratuïta el Jardí Botànic i el Museu Modernista Can Prunera. Cap al tard, sobre les 23 hores, es durà a terme la Revetlla d’Armes, on es podrà gaudir de música i cançons populars mentre es fa la cremada de rom.
Ahir va tenir lloc l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Victòria, a l’atri de la Parròquia de Sant Bartomeu, que consisteix amb el lliurament, tant de flors com de taronges i llimones, dels sollerics i solleriques vestits de pagesos i pageses. Tot això acompanyat, com sempre, d’un ambient popular molt agradable i acollidor.
Finalment, demà arriba el dia més esperat de tot l’any: el Firó. Consisteix en la commemoració de la defensa de la vall i la posterior victòria dels sollerics davant els moros invasors que es va dur a terme l’11 de maig de 1561. Comença a les 15 hores amb el toc de campanes que avisa de les naus enemigues i no acaba fins ben entrades les 22 hores amb la proclamació de la victòria dels sollerics, el cant de “La Balanguera” i el trasllat de la Mare de Déu de la Victòria a l’església de l’Hospici, d’on va sortir ahir dissabte.

..
..

Diumenge, 01-05-2016.
Temporada de nespres.





Cati Aina Oliver Mayol.


Comencem el maig i, amb ell, la temporada de les nespres. La nespra, originària de la Xina oriental, es va començar a consumir a tota l’àrea mediterrània cap al segle XIX. Així, el nesprer europeu va ser substituït per un nesprer de fruits més grans i sucosos, amb unes propietats nutricionals molt interessants.
Les nespres, com totes les fruites, estan formades majoritàriament d’aigua (86%) i ens aporten 47 kilocalories per cada 100 grams degut a les sucres fructosa i glucosa. Destaca el contingut en vitamina B1, també anomenada tiamina, en potassi, magnesi i provitamina A. A més, la nespra actua com a regulador intestinal, redueix l’acidesa gàstrica, té efectes antioxidants, és diürètica, desinflamatòria de la bufeta, és beneficiosa per a les persones amb tendència a tenir cistitis, ens ajuden a preparar l’organisme i la pell per a l’exposició al sol i sembla que contribueixen a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovascular i, fins i tot, determinats càncers.
La millor manera de consumir les nespres és fresques i acabades de collir. Tot i així, si en tenim en abundància, podem conservar-les en forma de melmelada, ja que el seu contingut en pectina ens farà la funció d’espessidor natural.
 
..
..

Diumenge, 24-04-2016.
Els primers turistes.





Cati Aina Oliver Mayol.


Ja ha arribat la calor i, amb ella, els turistes. Per tant, el tancament de restaurants, bars i comerços després de Setmana Santa no s’ha dut a terme. Encara que hi ha hagut un descens en la facturació, els locals han apostat per seguir oberts i donar pas a una temporada que enguany sembla ser excepcionalment llarga. El primer beneficiat d’aquest increment de turistes és l’ocupació, ja que les dades de l’atur que el Govern presentarà a principis de maig es pronostica que seran positives.
Però, què és allò que atreu els turistes del nostre arxipèlag? Cal destacar, en primera part, que els turistes que vénen ara no cerquen el mateix que els estiuejants que vénen en plena “temporada alta”. Els alemanys, britànics, escandinaus, francesos, suïssos, irlandesos i russos que ens trobem ara als nostres carrers són sobretot excursionistes que vénen a experimentar la naturalesa intacta de la Serra de Tramuntana, ciclistes i interessats per la vida rural, que cerquen unes vacances en petits hotels rurals o cases de camp. Aquests turistes destaquen per la seva cura amb la naturalesa i per la seva aportació monetària.
Per altra banda, els estiuejants que vénen durant els mesos de més calor el que cerquen és la platja i el sol i s’interessen més les àmplies ofertes que hi ha a les grans zones com l’Arenal, Magaluf i la popular zona familiar: Alcúdia.


..
..

Diumenge, 17-04-2016.
Som el que sembram.





Cati Aina Oliver Mayol.


Avui, dia 17 d’abril, de les 9:00 fins les 16:00 del capvespre, es  celebra la X Diada d’Agricultura Ecològica al centre de Porreres, sota el lema “Som el que sembram”. Es tracta de la major exposició i venda de productes ecològics amb certificació de les Illes Balears. A més, cal destacar la casualitat de que avui és el Dia de la lluita camperola, que defensa els camperols i camperoles que lluiten pels seus drets i que commemora l’assassinat a Brasil l’any 1996 de denou treballadors i treballadores de la terra que lluitaven per una distribució justa de la terra.
L’agricultura ecològica es preocupa per l’acumulació i alliberament de residus agraris al medi i als aliments, la sanitat i benestar dels animals, la figura del pagès, l’economia local i de proximitat, el manteniment de la capa fèrtil del sòl, la protecció de les varietats vegetals i animals locals, el foment de la biodiversitat i altres aspectes. Però, al cap i a la fi, el que cerca realment l’agricultura ecològica és una agricultura ambientalment sostenible, justa amb la societat i amb una economia variable.
És cert que l’agricultura convencional de cada vegada s’atraca més als principis ecològics degut, sobretot, a una població més sensible al malbaratament dels recursos naturals i a l’alimentació saludable, però encara falta molta educació als consumidors illencs per a que la majoria conegui i consumeixi productes ecològics, preferentment cultivats a les Illes Balears.

..
..

Diumenge, 10-04-2016.
Temps de trasplantació.





Cati Aina Oliver Mayol.

Aquest mes ens trobam en temporada de collita de bledes, pèsols, faves, espinacs, lletugues, porros, cols, bròquils, ravenets, alls tendres, maduixes, taronges i nespres.
També és temps de sembrar mongetes primerenques, pastanagues, remolatxa, carbassons, escaroles, melons, cogombres, síndries, raves, cebes i de trasplantar les tomatigueres.
És tradició, al centre de Mallorca, el cultiu en secà de la tomàtiga de ramellet. La trasplantació a l’aire lliure de la tomàtiga de ramellet ve condicionada per les gelades i la disponibilitat de l’aigua al sòl. És per això que el període més adequat és des de mitjans d’abril fins mitjans de maig. Trasplantar-la abans d’aquest període significaria una millor disponibilitat d’aigua, però hi hauria un major risc de que la tomatiguera es gelés. Per altra banda, si la trasplantéssim més tard, encara que deixaria d’existir la possibilitat de gelada, ens trobaríem amb una disminució important de les reserves d’aigua al sòl. A la zona de la Serra de Tramuntana el problema és diferent, ja que sempre s’ha regat per inundació. És precisament en els pobles de Banyalbufar i Estellencs on tenen l’origen les primeres tomàtigues de ramellet, anomenades llavors “domatigó”, que daten de 1929.
La tomàtiga de ramellet destaca per la seva llarga conservació, que permet la seva utilització durant tot l’any. Els menjars on més s’empra és en els sofregits, en els aguiats i en el pa amb oli.

..
..

Diumenge, 03-04-2016.
A l’abril, no et lleves ni un fil.





Cati Aina Oliver Mayol.

Començam l’abril, però encara que ens trobem en temps de primavera, no podem descartar la possibilitat de topar-nos amb alguns dies freds i plujosos. És per això que, com diu el refrany “A l’abril, no et lleves ni un fil”, convé, fins ben entrada la calor, tenir a mà la roba d’hivern.
Els refranys d’abril, generalment relacionats amb els fenòmens atmosfèrics, mostren la importància de les pluges i les temperatures en l’agricultura i la ramaderia. Existeixen nombrosos refranys que fan referència a aquest mes de primavera, com el molt famós refrany “A l’abril, cada gota val per mil”, que significa que l’aigua d’abril és molt important, ja que augura un bon any per a les collites. Però la falta de precipitacions que s’està produint enguany estan impedint que cereals com el blat i l’ordi creixin de manera adequada, per tant, si no plou durant l’abril, la collita serà, com asseguren alguns pagesos, nefasta. També ens trobam la dita “A l’abril i maig fes farina per a tot l’any”, que vol dir que durant aquests dos mesos maduren els cereals i es seguen les espigues.
Finalment, tornant al tema de les temperatures, cal destacar “A l’abril, amaneix llenya i foguerill”, que ens indica que encara que ens trobem amb una temperatura agradable durant el dia, això no voldrà dir que al vespre no faci fred, cosa que fa que les cases estiguin encara gelades, ja que el sol no les escalfa de manera suficient.

..
..

Diumenge, 27-03-2016.
Origen de les panades, rubiols i crespells.





Cati Aina Oliver Mayol.

Avui, dia de Pasqua, la majoria de les famílies es trobaran dins el plat panades, rubiols i crespells a l’hora de dinar. Però, d’on provenen aquests menjars típics de Pasqua? Són molts els que pensen que les panades tenen un origen jueu o sefardita, és a dir, que provenen dels individus de la comunitat jueva establerts a la Península Ibèrica i a les Illes Balears. Això és així perquè la Pasqua, a més de ser de les festes més important de la religió cristiana, quan es celebra la salvació i resurrecció de Jesús, també ho és de la jueva, amb la qual celebren la sortida d’Egipte sota el lideratge de Moisés i l’alliberament de l’esclavatge.
Per altra banda, l’origen dels crespells i els rubiols és un poc més desconcertant, ja que se’n poden trobar unes dues-centes varietats diferents. Així i tot, hi ha especialistes que no ho descarten, sobretot, per l’hàbit de donar als crespells forma d’estrella.
És cert que no tothom hi està d’acord, però les bases i la composició d’aquests menjars, com la incorporació de la carn de xot, es diu que són típiques dels sefardites. Al llarg del temps s’ha anat canviant la preparació amb l’ús d’ingredients diferents com el saïm, la sobrassada, la xulla i el botifarró per tal de “cristianitzar”, sobretot, les panades, degut a la influència i el fort poder de la Inquisició.

..
..

Diumenge, 20-03-2016.
Inici de la Setmana Santa.





Cati Aina Oliver Mayol.

Avui, Diumenge de Rams, s’inicia la Setmana Santa amb la Missa la Passió, que recorda l’entrada del Senyor a Jerusalem, i la Beneïda de Rams. Aquesta celebració es duu a terme tant a la Catedral de Mallorca com a gairebé totes les esglésies de les nostres illes. Per tant, tots els creients tenen l’oportunitat d’anar a beneir les seves palmes i branques d’oliveres, que després és costum conservar-les a casa com a element de protecció per a la família.
Durant aquesta setmana de Pasqua es duran a terme nombroses celebracions. És el moment en què Sa Jaia Quaresma perd el setè peu i les caperutxes realitzen les seves processons, la més espectacular de les quals és la del Divendres Sant, degut al Davallament. Per altra banda, el Diumenge Sant es celebra la Resurrecció de Jesús i l’Encontre.
La Pasqua, a més de recordar la mort i la resurrecció del Senyor, té un fort caràcter popular i tradicional a les Balears. És temps de reunir-se amb la família i amics per preparar panades, normalment de carn de porc, xai o pèsols; rubiols de confitura, brossat, crema o xocolata; i crespells. Cal esmentar que no hi ha una recepta establerta per a aquests menjars tradicionals, ja que a cada casa es sol preparar de forma diferent. Però, al cap i a la fi, allò que realment importa és l’estança amb la família.

..
..

Diumenge, 13-03-2016.
Alimentació ecològica a l’escola.


Cati Aina Oliver Mayol.

La introducció dels aliments ecològics locals als menjadors escolars ha augmentat durant els darrers anys, però encara queden algunes institucions escolars que donen als seus estudiants menjars poc saludables o de poca qualitat. Gràcies a la incorporació de menjars ecològics a les escoles, els alumnes consumeixen aliments més respectuosos amb el medi ambient i amb la salut de les persones. A més, aquest fet té una repercussió sobre la pagesia local de petita escala, ja que per al pagès pot arribar a ser un consum estable i constant de determinats aliments durant tot l’any, cosa que li dóna seguretat.
Però els aliments ecològics han de competir amb els preus dels mercats i l’agroindústria, que ofereixen aliments amb preus que no reflecteixen el que valen realment. I, a més, hi ha escoles amb molta por davant qualsevol canvi d’hàbit. D’aquesta manera, l’únic que es troba a les escoles són hàbits estandarditzats a les cuines, amb productes de quarta gamma i de poca elaboració.
S’hauria de tenir més en compte l’educació alimentària dels infants, fer-los conèixer els aliments de temporada, les varietats locals, l’elaboració de receptes culinàries… Aquest seria el punt de partida per canviar els models de consum i els hàbits en les famílies. Tots hauríem de donar més importància a la qualitat dels aliments que consumim diàriament i no centrar-nos tant en el seu cost.

..
..

Diumenge, 06-03-2016.
Ajudes amb retard.









Cati Aina Oliver Mayol.

La Política Agrària Comú (PAC) és una associació entre l’agricultura i la societat amb l’objectiu de millorar la productivitat agrícola, de manera que els consumidors disposin d’un subministrament estable d’aliments a preus assequibles, i de garantir als agricultors de la Unió Europea una vida raonable. A principis de 2015 es va establir que les nostres illes rebrien un 21% més d’ajudes a l’activitat agrícola i ramadera gràcies a la PAC durant el període de 2015 fins 2020.
Però, s’ha dut a terme, realment, aquest increment d’ajudes? El passat 22 de febrer, l’ex conseller d’agricultura Biel Company va sostenir que hi ha hagut un retard en l’abonament de les ajudes de la PAC i va ressaltar que mentre que la mitjana de pagament en el conjunt de l’Estat és del 74%, a Balears només s’ha abonat el 57%.
A més, s’ha d’afegir que els productors de les Illes Balears no tenen les mateixes condicions respecte els productors del continent. Produir a les nostres illes costa un 40% més que produir a la península, ja que dur qualsevol cosa de la península Ibèrica té un cost afegit molt important i exportar és gairebé impossible. Per tant, si les Balears disposessin d’unes ajudes com les que es van establir a principis del 2015, el camp balear seria molt més rendible.

..
..

Diumenge, 28-02-2016.
Les fires del mes de Març.

Cati Aina Oliver Mayol.

Durant aquest mes de març s’esdevindran nombroses fires a les nostres illes. Del 5 al 13, a Marratxí es farà la XXXIIª Fira del Fang, en la qual hi podrem trobar la feina de molts artesans de la ceràmica de Mallorca, especialment dels marratxiners. L’Ajuntament de Marratxí el que vol amb la Fira del Fang és impulsar i donar suport al sector terrisser del municipi, que té més de tres segles de tradició.
Els dies 19 i 20 Alaior demostra la importància del sector agrícola i ramader a Menorca amb la XXXª Fira del Camp i el Concurs Morfològic de Bestiar Boví Frisó de Menorca. També durant el diumenge d’aquest mateix cap de setmana, el dia 20, es produirà la Fira de Santa Margalida, una fira de caire agrícola, ramader, artesanal i industrial.
Del 25 al 27, a la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines), es farà la Fira de la Sal i les Espècies, amb mercadet d’artesania, actuacions musicals, activitats infantils i amb la gastronomia de protagonista. A Escorca, el 26 i el 27, hi haurà la Fira Naturesport, a la qual s’organitzaran activitats com excursions guiades, jocs per a infants, curses d’orientació, una duatló, tallers de medi ambient…
Finalment, del 23 de març al 3 d’abril, es produirà a Eivissa la XXXIIIª Fira d’Artesania Plaça d’Art, en la qual uns 30 artesans mostraran el seus productes en el passeig de Vara de Rei.

..
..

Diumenge, 21-02-2016.
Pèrdua dels plats tradicionals.

foto de Joan Oliver Ramon.

Cati Aina Oliver Mayol.

Avui en dia, la nostra vida gira al voltant del temps. Som esclaus del rellotge, sempre frisem i ben poques vegades vivim de manera tranquil·la, ja sigui a causa de la feina, els estudis, la família, etcètera. Quan arriba el nostre moment d’oci del dia, si el tenim, preferim descansar i relaxar-nos, per tal de desconnectar de tots els problemes.
Però és aquest ritme de vida saludable per al nostre cos? No. Això sobretot es reflecteix a l’hora de menjar. Qui és que no ha menjat qualque vegada alguna cosa ràpida, per tal de que el temps de menjada fos el més curt possible? Per una banda, són nombroses les persones que tenen el temps limitat per menjar i s’han de conformar amb ensalades o menjars que impliquin poca preparació. Però, per altra banda, també existeixen persones, sobretot els més joves, que elegeixen menjars que ja vénen cuinats i que són de baix preu.
No és d’estranyar, doncs, que de cada dia hi hagi menys gent que cuini plats tradicionals mallorquins. Les receptes casolanes dels nostres pares i avis s’estan perdent de manera irresponsable. Quin jove d’avui sabrà cuinar d’aquí a vint anys unes sopes mallorquines, un tombet, un frit mallorquí, un arròs brut, una greixonera de brossat... S’ha de tenir sempre present que no hi ha cuina més saludable que la casolana i que gairebé tots els menjars que es venen prefabricats i tot el famós “menjar ràpid” és perjudicial per a la nostra salut, ja que està farcit de greixos i productes que no són naturals.    

..
..

Diumenge, 14-02-2016.
Fruites i verdures de febrer.

foto de Joan Oliver Ramon.


Cati Aina Oliver Mayol.

Aquest mes de febrer sembrarem apis, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves, espinacs, cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, maduixes i alls, així com arbres de fulla caduca. Recol·lectarem naps, escaroles, porros, cols i pastanagues, trasplantarem les plantes de viver i esporgarem els fruiters, els arbres caducs i els arbustos que hagin florit. Podarem els rosers i tallarem, preferiblement el dia de lluna vella del mes, que serà el proper dilluns 22, les canyes que utilitzarem a l’estiu i a la primavera per les mongeteres i les tomatigueres.
Les fruites que ara són de temporada són les clementines, les llimones i les taronges. Aquests tres cítrics ens ajuden a disminuir la durada dels refredats i constipats gràcies a la seva aportació de vitamina C, que estimula el sistema immunitari. Depuren els òrgans, regeneren els teixits i eliminen les substàncies nocives i tòxiques del nostre cos. Tots aquells que tinguin el privilegi de tenir un taronger al seu hort, així com als que els agrada obtenir els beneficis d’aquests cítrics, han de tenir sempre present que el millor suc que es pot prendre és el natural acabat d’esprémer, sense sucre ni edulcorant afegit. Encara que a molts sucs envasats aparegui escrit “sense sucres afegits”, a la seva etiqueta es pot observar que estan farcits d’aspartam i altres edulcorants sintètics molt perjudicials per a la salut.

..
..

Diumenge, 07-02-2016.
L'era digital: pèrdua de la tradició.

foto de Joan Oliver Ramon.


Cati Aina Oliver Mayol.

En els temps que corren, són molts els avis, àvies, pares i mares que viuen amb la preocupació de què passarà amb les seves tradicions, de si els seus néts, netes, fills i filles aprendran tot allò que ells van aprendre algun dia dels seus avantpassats com, per exemple, receptes de cuina casolanes, com sembrar una tomatiguera o com cordar una cadira. Actualment estam vivint en una era digital, farcida de noves tecnologies, que absorbeix pràcticament tot l’interès tant dels més joves, com dels no tan  joves.
Aquesta era s’ha arrelat tant dins la nostra societat que, avui en dia, ja no és estrany trobar-nos en un dinar familiar més de la meitat dels comensals utilitzant el seu telèfon mòbil. On arribarem? El contacte familiar s’està perdent, els fills ja no tenen la mateixa confiança amb els seus pares que es tenia anteriorment. Elegeixen mantenir converses en línia amb persones a les quals no se’ls pot mirar als ulls i que no saben si realment són qui diuen ser, abans que demanar consell a les persones que, segur, mai els fallaran: la família. És per això que molts es preocupen pel futur que tindrà aquesta generació addicta als aparells electrònics. Es perdrà la qualitat de les relacions, tant familiars com amistoses i amoroses, i ens trobarem en una era en la qual la confiança i estimació es guanyarà a través d’una pantalla.

..
..

Diumenge, 31-01-2016.
Sequera d’hivern.

Torrent.

Cati Aina Oliver Mayol.

El tipus d’agricultura que actualment es produeix en més abundància a les Illes Balears és la de secà. Aquests cultius són els que engloben més del 80% de la producció agrària de les illes. Es tracta d’una agricultura en la qual no es fa aportació d’aigua a través de l’home, és a dir, s’utilitza només l’aigua que ve directament de la pluja per a regar els cultius.
Per això, i degut a la falta de pluges i les altes temperatures d’aquests mesos, aquest hivern, més de 60.000 hectàrees de cereals, sembrats per al bestiar i llegums que existeixen a les Balears estan patint.
Les plantes de cereals estan tornant groguenques, la qual cosa indica que s’estan assecant. La sequera ha arribat tan lluny que, fins i tot, molts agricultors ja només veuen la solució d’arrencar tot allò que varen sembrar durant els mesos d’octubre, novembre i principis de desembre, per tal de tornar a sembrar les llavors. Això vol dir que enguany la producció agrària serà escassa a les Illes Balears i, tal vegada, s’haurà de recórrer a la importació. Aquesta situació provoca una pèrdua important en els guanys econòmics dels agricultors.

Per tant, hem de tenir sempre present que l’aigua és un bé essencial per a la vida i que  és de tots. Hem de fer el possible per aprofitar-la, no abusar-ne ni malgastar-la, sobre tot en aquesta temporada de sequera.

..
..

Diumenge, 24-01-2016.
La floració de l'ametller.

Corredor.

Cati Aina Oliver Mayol.

Ja arriba la temporada en la qual els ametllers floreixen, deixant-nos gaudir de les seves precioses flors de color, normalment, rosaci i blanc. En aquesta època, entre finals de gener i mitjans de febrer, es produeix tal espectacle als camps i muntanyes que, fins i tot, es converteix en un dels principals atractius turístics de Mallorca, ja que venen centenars d’estrangers a la nostra illa cada any explícitament per a veure-ho i poder contemplar la meravellosa estampa que deixen els ametllers. Les zones més comuns, que destaquen per la seva gran quantitat d’ametllers, són la Serra de Tramuntana, Bunyola, Marratxí, Lloseta, Santa Maria, Sencelles, Selva, Manacor, Son Servera i Sant Llorenç.
Una bona idea per a gaudir d’aquesta floració, que fa apropar-nos a l’arribada de la primavera, és anant d’excursió per la muntanya. Aquest fet és tan característic de la nostra illa que s’han dut a terme diversos productes a partir de la flor de l’ametller, com perfums, cremes hidratants, olis i sabons. Ara bé, no només s’empra la seva flor, sinó que la llenya que ens proporciona l’ametller va perfecte per a escalfar-nos aquests dies tan freds.
Per a recollir el seu fruit, però, haurem d’esperar fins ben entrat l’agost. Llavors, podrem gaudir de les ametlles tant de manera natural com torrades, o bé amb un dels postres típics de la gastronomia mallorquina, com el gató amb gelat d’ametlla.

..
..

Diumenge, 17-01-2016.
Any nou, vida sana.

Corredor.

Cati Aina Oliver Mayol.

Ja s’han acabat les tan esperades vacances de Nadal, un període que dura aproximadament dues setmanes i durant el qual es dóna una major importància a la família. Ara és hora de tornar la decoració nadalenca a les seves corresponents caixes, de menjar les sobres de tots els dinars i sopars que s’han dut a terme i, encara que uns més enfora que altres, de tornar a la feina, a l’escola, a l’ institut i a la universitat. En definitiva, és hora de tornar a la rutina.
És durant aquests dies que, com cada any just després d’acabar les vacances, ens adonem que ens hem passat de la ratlla amb el menjar. És per això que moltes persones prenen la decisió de començar a fer algun tipus d’esport; ja sigui anar a caminar, a córrer, amb bicicleta, allistar-se al gimnàs… De tota manera, el primer que s’ha de tenir en compte és que la clau per a tenir un estil de vida saludable és mantenir una dieta equilibrada, així com, en el tema esportiu, mantenir una constància, paciència i ganes. Hem de saber que no perquè anem al gimnàs ja ens estigui permès, per estar sans, menjar tot tipus de llepolies i greixos, ja que una cosa no convalida l’altra. Si realment el que volem és començar un nou i saludable estil de vida aquest any que acaba de començar, cal que hi posem tota la motivació possible i superem la “tan odiada” peresa. Ànims!

..
..
Diumenge, 10-01-2016.
Excursionistes conscienciats.

Cati Aina Oliver Mayol.

El proper 23 d’abril no gaudirem de la prova esportiva que es feia a la nostra Serra de Tramuntana: l’Ultra Trail Serra de Tramuntana. El passat 16 de desembre l’empresa organitzadora de l’Ultra Mallorca, Trails Serra de Tramuntana S.L., va comunicar que “no s’havia trobat cap ruta possible, ja que els recorreguts que poden ser autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears no són factibles, degut a que es passa a través de propietats privades de les quals l’organització ja té constància, d’edicions anteriors, de la negativa del pas per aquestes”.
Ha estat suspesa, al cap i a la fi, perquè des del punt de vista mediambiental es duen a terme danys a la flora de la Serra.
Però què passa amb tots els turistes que no estimen la Serra tant com nosaltres o, simplement, què passa amb les persones que no estan acostumades a fer excursions? Aquestes no saben, o no volen saber, que una llosca de tabac tarda fins a dos anys en descompondre’s a ple sol i que un embalatge de paper d’alumini en tarda més de cent. I, precisament, quan pugem a les muntanyes, no són embalatges de barretes energètiques allò que ens trobam, sinó llosques de tabac, xiclets, llaunes de cerveses, encenedors, bosses i tassons de plàstic, botelles de vidre…
Per tot això és imprescindible que sempre que anem d’excursió duguem una bossa on hi puguem guardar tot el fems que facem durant la ruta i que mai, per cap motiu, en deixem enterra, ja que així l’únic que faríem seria posar en perill la flora i la fauna de les nostres tan estimades Illes.


..
..
Diumenge, 03-01-2016.
Retornar a la senzillesa.



Cati Aina Oliver Mayol.

L’estrès i la manca de temps, juntament amb la febre de comprar i comprar, d’acumular, de tenir els armaris plens d’electrodomèstics i estris de tota mena, que originalment s’havien fet per simplificar les nostres vides, però que acaben plens de pols i sense utilitat, són uns dels problemes greus de la societat actual, i més en aquest moments d’accentuada crisi, manca de treball i incomprensible augment d’imposts.
Perquè no retornar a la senzillesa, la sobrietat i l'autenticitat de la vida que portaven els nostres padrins, que vivien més anys, més forts i més sans. La meva padrina arribà plena de salut als 97 anys, sense haver visitat mai un metge.
Amb menys aparells, guanyaríem espai, estalviaríem dobbers, gaudiríem del temps i guanyaríem salut. Guanyaríem salut perquè menjaríem millor, amb més calma, fent els menjar tradicionals mallorquins, l’insuperable dieta mediterrània; el que afegit a deixar aparcat, el major temps possible, el nostre cotxe, i caminar o gaudir d’una passejada amb bicicleta, per dins la muntanya, o inclòs per les afores de la nostra població, retrobaríem la veritable felicitat, el veritable luxe del silenci, de l'espai i del temps.
I perquè no plantejar-nos també fer els nostres desplaçaments habituals, de distàncies curtes, amb bicicleta? Descongestionaríem les ciutats, no contaminaríem, i gaudiríem de molts de plaers ja oblidats.

..
..
ANY 2012
..
..

Diumenge, 16-09-2012.
Què és l'Ecocircuit?

Joan Oliver i Ramon.
..

És la cloenda d’una temporada de treball, diversió, esport i joc, és un conglomerat d’activitats esportives, dins el que destaquen les activitats no competitives, a més de les competicions per els federats, dins un marc incomparable, rodejat d’horts de tarongers. És la culminació de 10 mesos de treballar i jugar, amb l’objectiu de preparar persones i fer atletes, abans que campions ciclistes, continuant l'educació dels alumnes en el seu temps lliure, ja que els al·lots estan en edat escolar, en conseqüència la seva missió primordial és estudiar.
Tenint en compte que en aquestes edats el cos està en plena mutació, és absurd intentar especialitzar-los, perquè així es limiten les seves possibilitats, ja que els músculs estan en procés de creixement i els ossos no estan completament formats.
L’escola multiesportiva que acull aquestes activitats, durant la major part de l’any, està ubicada dins les instal·lacions del Camp Municipal d’Esports Jaume Oliver i Sastre, de Sóller, dedicant especial esment a fer excursions, jocs, iniciació a les tècniques bàsiques del ciclisme, gimcanes, cicloturisme, socorrisme, adaptació a la pista, mecànica, senyals del Codi de Circulació, estiraments musculars, educació o preparació física, aprendre a anar a roda, a fer ventalls, i especialment a guanyar i a perdre en les futures competicions...

..
Diumenge, 9-09-2012.
Època de collir ametlles.

Joan Oliver i Ramon.
..

Quin xop que vaig agafar dissabte passat per Sa Comuna de Fornalutx, darrera els foners, que estan arribant a la cloenda del seu Campionat de Mallorca, que premia la regularitat dels millors tiradors al llarg de l’any.
Aquesta suau ploguda del cap de setmana serà molt beneficiosa pel camp, que ho ha passat molt malament aquest estiu, debilitant les altes temperatures els arbres que més depenen de la humitat ambiental, creant un estrès hídric, al no tenir  prou aigua acumulada el subsòl, a més d’augmentar lamentablement el risc, i els nombrosos incendis, provocats o no provocats, al llarg i ample de la nostra geografia illenca.
La mortalitat d’arbres, per la sequera, està emergint com a fenomen global, degut al canvi climàtic, que a curt termini de temps provocarà canvis substancials en la distribució d’espècies vegetals i modificacions dràstiques en el funcionament dels seus ecosistemes.
Però mentrestant aprofitem que ara és el temps d’anar a collir les saboroses ametlles dels nostres camps, horts i olivars...

..
Diumenge, 2-09-2012.
Sa Processó de Santa Margalida.

Joan Oliver i Ramon.
..

Avui, primer diumenge de Setembre, a l’horabaixa, Santa Margalida viu la seva festa religiosa tradicional més gran de l’any, amb la processó més típica i més plena de devoció de Mallorca, amb dotzenes de dimonis, trencadissa de gerres i el joc picaresc de robar-les, als pagesos i pageses que les porten per parelles, ansa per ansa, entre les dotze carrosses que representen els diversos episodis de la vida de Santa Catalina Tomàs, la Beata valldemossina.
L’esperit de Sa Processó és semblant al del Firó de Sóller o al de Pollença, per no citar altres festes importants, no religioses, que és fan al llarg i ample de la nostra geografia illenca, on totes les jovençanes de Santa Margalida tenen la il·lusió i l’aspiració de representar per un dia a la Beata, fent el recorregut a peu, o sobre les carrosses, vestides amb l’hàbit de les religioses Agustines, coronades amb flors blanques, portant una creu a les mans com a defensa contra els dimonis que, amb la cara descoberta, rompen carretades de gerres (les virtuts) al seu pas.
Aquesta tradicional festa es fa a Santa Margalida des de 1792, data en què la religiosa Catalina Tomàs (Valldemossa 1531 - Palma 1574) fou beatificada per Pius VI.

..
Diumenge, 29-07-2012.
Les bicicletes són per a l'estiu.

Joan Oliver i Ramon.
..

Un bon trempo, i un bon meló o una bona síndria, l’horabaixa, baix del frondós parral del nostre petit hortet, amb els productes de la terra sembrats fa un parell de mesos, és un dels plaers estivals que no té preu, i més aquests forts dies, en que l’implacable sol, i la basca dels horabaixes ens fa afluixar les cames i pràcticament no ens deixa ni dormir.
I que em  deis d’una bona passejada amb bicicleta abans de la tremponada? És el súmmum, quasi toquem amb els dits al Cel. No és cap utopia, i a més d’experimentar aquesta sana felicitat, contribuïm a fer una ciutat neta amb menys contaminació i menys renou, recuperant els carrers per als veïns, on sigui possible el joc dels infants i la convivència entre les persones.
Anima’t a fer servir aquest mitjà de transport a la vida quotidiana, lluita per a la pacificació del trànsit i per la potenciació de la bicicleta en tant que és un vehicle que dona una gran llibertat de moviments, és econòmic i és molt bo d’aparcar, no contamina ni fa renou, és saludable i com s’ha demostrat nombroses vegades, dins les ciutats, és més ràpid que els cotxes, a més de facilitar el contacte humà, tan important i tan oblidat dins aquesta època tecnològica  i de massificació.

..
Diumenge, 22-07-2012.
Domatigues i mores d'abatzer.

Joan Oliver i Ramon.
..

Segueixen els dies assolellats, amb molta humitat i calor aufegant (juliol, amb calor, dona pa i omple el sostre) és el moment oportú de fer planters de lletugues i cebes i sembrar faves, pastanagues, bledes, freses, carxofes, porros, raves i ravenets.
Les domatigueres fa temps que estan en el seu esplendor, és un autèntic plaer, des de fa ja més de tres setmanes, menjar un pa amb oli amb les oloroses i saboroses tomatigues del nostre petit hortet, amb oli de Sóller, acompanyat d’alls i cebes tendres (que sembrarem dins el març), amb un bon tros de formatge maonès.
Amb les domatigues que ens sobrin, després de fer contents als veïnats i amics, podem fer sequer, posant-les al sol damunt un canyís, amb un poquet de sal, que després guardarem ben premsades, tapades d’oli, dins un pot ben tapat (es poden conservar perfectament, sense cap additiu durant tot l’hivern), per tenir una bona provisió en els mesos que no en  tinguem.
Comença a ser el temps d’anar a recollir als abatzers les seves saboroses mores, que es poden menjar directament, o fer exquisida confitura.

..
Diumenge, 15-07-2012.
Aguantar les fortes tempèratures.

Joan Oliver i Ramon.
..

Amb aquest sol que xapa roques, els arbres ja no tenen saba, com deien els nostres padrins, i és el millor moment (dins la lluna vella de juliol) per tallar segons quins arbres si volem fer unes bones bigues, pals de requilla, taules, mànecs d’eines...
Per aguantar be les fortes temperatures que ens acompanyen aquests dies és imprescindible un suport nutricional adequat ric en fruites i verdures, dormint les hores necessàries i portar una vida sana, el que indubtablement millorarà la nostra qualitat de vida i la nostra capacitat de rendiment.
Les persones estem compostes per milions de cèl
×lules de forma que podem afirmar perfectament que alimentar‑nos és alimentar cada una de les nostres cèl·lules. La nutrició és el conjunt d'activitats i processos biològics i metabòlics mitjançant el qual el nostre organisme rep dels aliments les substàncies nutritives necessàries per mantenir l'integritat de la matèria i conservar la vida, aconseguint al mateix temps un equilibri físic i psíquic indispensable pel normal creixement i desenvolupament del nostre cos. 

..
Diumenge, 08-07-2012.
Fitoteràpia per a plantes.

Joan Oliver i Ramon.
..

Una de les possibilitats que ofereix l’agricultura ecològica o agricultura biològica (modalitat agrícola en la que estan prohibits els productes químics de síntesi), per a controlar organismes vius que fan malbé els conreus és l’ús de plantes emprades de diferents maneres. Una de les més senzilles és mitjançant l’associació, és a dir sembrant un determinat cultiu vora un altre i així es beneficien mútuament, és el cas de la ceba i la pastanaga o la tomàtiga i el julivert. També es pot posar una aromàtica vora una hortalissa tal com es fa amb l’alfabeguera i els pebres. Però no són les úniques possibilitats; així moltes d’altres es poden compostar i afegir al terra o bé fer-ne infusions.
Les plantes tenen molts d’usos i curiosament algunes que són medicinals s’empren també per a la protecció de cultius, formant part de la nostra flora illenca, tan ben coneguda i emprada pels nostres avantpassats.


..
Diumenge, 01-07-2012.
Albercocs i fruites d'estiu.

Joan Oliver i Ramon.
..

Estem entrant dins el juliol  amb una calor i humitat inaguantables, el que fa que les platges estiguin estibades de gent. Els albercocs estan al seu punt per menjar directament, per fer saboroses coques, per fer confitura o per secar al sol damunt canyissos i menjar més endavant.
Els albercocs secs mallorquins (tallats per la meitat, espinyolats i secats damunt canyissos) presenten unes característiques molt diferenciades dels forans. Són molts bons de conèixer, el seu olor és més intens, el  color més  vermell ataronjat, i la dolçor molt superior.
Aquest meravellós producte illenc a més de poder-se menjar directament, sols o amb altres fruites seques, és tradicionalment emprat en la rebosteria tradicional sent de destacar les ensaïmades i les coques d’albercoc que es fan arreu de tota l’Illa.
El contingut de greix dels albercocs secs és bastant baix, però molt elevat el de fibra, raó per la qual són molts bons en cas de restrenyiment.
I comencen ja a arribar les prunes, les figues flors, els melicotons, i què me’n direu de les saboroses peres de Sant Joan... petites però amb un gust insuperable.

..
Diumenge, 24-06-2012.
Teuleres mallorquines.

Joan Oliver i Ramon.
..

Record perfectament les teuleres solleriques, les de Vilafranca, Petra, Felanitx, Campos, Porreres, Manacor i moltes que, involuntàriament, em deixo dins el tinter, amb aquells fumerals i el fum súper negre que sortia quan el forn estava encès.

Pràcticament cada poble tenia la seva pròpia teulera, o les seves teuleres, donant treball a molta gent. Llàstima que ja només quedi un petit tros d’aquell patrimoni, deu o onze, reforçat i modernitzat amb costoses inversions.

Després de passar per molts alts i baixos, com tot en aquests trists moments de crisi, la producció de les teuleres mallorquines, molt ben preparades per competir amb els productes forans, gràcies a la seva qualitat i la seva diversificació, i fins i tot exportant gran part de la producció cap a l’estranger, està tocant fons degut a la dura i esperada caiguda del mercat de la construcció.

La teula era una peça bàsica dels pagesos mallorquins per recollir l’aigua de la pluja, destinada al consum humà, que es guardava dins les cisternes, construccions soterrades, per facilitar l'entrada del líquid element i per mantenir-la fresca durant l'estiu, fetes de pedra en sec, reforçades les parets i el sòl amb una capa de calç per impermeabilitzar-les.

..
Diumenge, 17-06-2012.
Ha arribat la calor.

Joan Oliver i Ramon.
..

Fins al 40 de maig no et treguis la casaca. Ens ha arribat ja la calor a tota pastilla, els ametllons omplen les branques dels ametllers al meu olivar i els albercocs estan al seu punt òptim per menjar, per fer saboroses coques, confitura... Ja hi comença a haver algun meló i alguna síndria... Pel camp les espigues ja estan al seu punt, els segadors, avui ja totalment mecanitzats, comencen el seu dur treball... Ja s’han oblidat les garberes (cada garbera tenia 21 garbes), el falç, el segar amb volant i esclopets, fer vencills, lligar garbes i garberar, tradicionals mètodes de treball de les famílies pageses a les terres de secà, fins a mitjans del segle XX, abans que la modernització transformés el camp illenc.
I mentrestant gaudim de la Fira de la Taronja a Sóller i de la versatilitat culinària de la patata a Sa Pobla, en aquests durs moments que travessen els pagesos, degut a la restricció de les ajudes oficials, restant encara més competivitat al sofrit sector.
La taronja segueix sent el principal signe d’identitat de Sóller (la Vall dels Tarongers) i la patata de Sa Pobla, pobles que no escatimen recursos a l’hora de promocionar els seus respectius fruits i tubèrculs.

..
Diumenge, 10-06-2012.
Dia Mundial del Medi Ambient.

Joan Oliver i Ramon.
..

Bastant penós. Dimarts d’aquesta passada setmana es celebrà oficialment (com cada any des del 1972), el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 15 de desembre d’aquest mateix any, dada que, com de costum, passà sense pena ni glòria, quedant-se els poderosos i polítics de torn amb la consciència tant tranquil·la, fent alguna petita celebració institucional i folklòrica mentre la resta de l’any, prenien decisions absolutament contràries al respecte que es mereix la nostra Natura, i més ara que sembla que el turisme relacionat amb el medi ambient està tant de moda.
Enguany, amb la crisi damunt, sembla que ja no queda temps més que per pensar amb el rescat de Grècia, el compliment dels dèficits, les retallades, el tancament d’hospitals... i tot el que ordeni  la titular del IV Raich i nefasts seguidors.
Hem de reflexionar, ens hem de conscienciar i, encara que sigui pas a pas, hem de treballar i lluitar pel nostre medi ambient, del que depenen nosaltres i les futures generacions...

..
Diumenge, 3-06-2012.
Abandonament d'animals.

Joan Oliver i Ramon.
..

L’any passat es van abandonar dins les nostres Illes un total de 7.107 cans i 2.546 moixos, equivalent aproximadament a una taxa de 64 cans i 23 moixos per cada 10.000 habitants, situant a les Balears en segon lloc del lideratge estatal, avançats només per la Rioja. Dins Espanya, s’abandonaren durant el 2010, un total de 109.000 quissos i 36.000 moixos.
De tots els cans abandonats sembla que només el 45% són adoptats, el 17% tornats als seus propietaris i un percentatge molt més gros del 16% són sacrificats.
A més de la crisi, els motius més freqüents per que la gent abandoni els animals de companyia són canvi de domicili, embaràs, mal comportament, o perquè ja no tenen lloc per guardar-ho o perquè s’ha acabat l’estimació cap a ell. Desgraciadament molts d’animals són comprats com a juguetes per als al·lots.
D’altra banda, és destacable el gran treball de tots els refugis, centres d’acolliment, societats protectores i grups de persones que treballen per i pels animals
Si estau considerant tenir un ca o un moix a ca vostra, no deixeu de visitar un dels centres d'acolliment d'animals domèstics que van proliferant arreu dins les nostres Illes.
..
Diumenge, 27-05-2012.
La salut un dret irrenunciable.

Joan Oliver i Ramon.
..

La pèrdua de qualitat que està sofrint actualment, a passes agegantades, l’assistència sanitària, degut als retalls, es indignant. La caòtica, i més que crítica situació, en aquests moments en que les llistes d’espera assoleixen rècords històrics, on hi ha manca de llits en hospitals públics, com el de Son Llàtzer o Son Espases, afegit a la reducció de personal sanitari, i contínues dimissions i cessaments que s’estan produint en el sí la seguretat social ens fa molt mal pensar.
Els governs, de qualsevol color i ideologia, poden prendre moltes mesures que no requereixen d’amplis recursos, poden endurir les penes contra el frau fiscal, i al mateix temps es poden retallar altres partides no tan necessàries...
A més la majoria de vegades la crisi és deguda a no planificar, a no saber distribuir, a mancança de prioritats... 
La sanitat ben portada és –us ho puc assegurar- un gran negoci, i si es privatitza, que sembla és el que ens caurà aviat damunt, si seguim per aquest camí, alguns encara es faran més multimilionaris del que són.
La salut és un dret de tots, és un dret assolit al que no podem renunciar.
..
Diumenge, 20-05-2012.
La dieta mediterrània, la millor del món.

Joan Oliver i Ramon.
..

Dissabte migdia, dia 12 de maig, es clausuraren a Ciutat les Jornades d’Esport Base, centrades enguany en Dieta, Esport i Salut promogudes, una vegada més, pel Consell de Mallorca.
Amb la organització d’aquest important esdeveniment esportiu, el segon en antiguitat de tot l’estat espanyol, els seus organitzadors, els doctors Bartomeu Marí i Teo Cabanes, ens han fet patent les seves inquietuds, ratificades per la seva continuada contribució cap a la investigació i ajuda cap als clubs, tècnics, esportistes i federacions, perquè puguin afrontar amb èxit la tasca que desenvolupen, aconseguint agrupar, en aquesta 24ena edició, a destacades personalitats del món de l'esport, amb la intenció que expliquessin als nombrosos assistents, la majoria jovençans, tècnics i estudiosos del món de l’esport, que omplien  la sala de gom a gom, els resultats de la seva tasca, ja que les circumstàncies actuals han provocat l'obligació d’introduir continuadament canvis que garantissin el correcte funcionament de les entitats i institucions, recolzant la totalitat dels ponents l’excel·lència de la dieta mediterrània, la millor del món, aconsellant emprar sempre que sigui possible productes locals.

..
Diumenge, 13-05-2012.
Els caragols de Sa Fira són els millors.

Joan Oliver i Ramon.
..

Ja teniu caragols? Amb  aquestes  darreres saons d’abril i començaments de maig segur que no heu tingut cap problema per trobar-ne. Fins i tot diumenge passat, abans de l’arribada dels primers corredors, atletes de muntanya, per l’Ofre, a pesar de la forta boira, fred i un bon ruixat, trobarem bastants de persones, ben  passades per aigua, que  portaven bosses i paners replets de bovers d’unes dimensions excepcionals.
Penseu que avui és Sa Fira de Sóller i demà Es Firó, les festes més emblemàtiques, participatives i viscudes de tot l'any, i que una Fira sense caragols no és Fira. A Sóller tota la ciutat fa olor d’herbes!!. De ben segur que seran moltes, la majoria per no dir totes, les famílies que ja tenen preparada la típica caragolada amb un bon acompanyament d’all i oli, menjada que sol començar amb unes bones sopes de caragols, regada amb un excel·lent vi mallorquí.
Des del punt de vista gastronòmic es tracta d'un plat que es prepara un dia o dos abans, amb moltes d’herbes, i es deixa reposar per a que sigui més gustós, un plat que els nostres avantpassats ja degustaven, com ho proven les nombroses troballes arqueològiques prehistòriques.
..
Diumenge, 6-05-2012.
La Defensora es mor.

Joan Oliver i Ramon.

La societat Defensora fou creada l’any 1877, en un moment de greu recessió econòmica a la Vall dels Tarongers, amb l’objectiu de proporcionar als seus afiliats, la totalitat obrers, ajuda econòmica en cas de malaltia o mort, i l’assistència gratuïta d’un metge que podien escollir, molt millor que l’actual Seguretat Social espanyola, de la que fou precursora.
Després de inacabables gestiones negatives sol·licitant ajudes per a restaurar l’emblemàtic edifici, amb tots els organismes haguts i per haver, dia 20 de gener de 1999, l’Assemblea General de la Societat Defensora Sollerense es va veure obligada a cedir, gratuïtament, la propietat de l’edifici, a l’Ajuntament de Sóller, per a la seva restauració i posterior posada a disposició de les entitats culturals locals.
Però degut a la desídia, l’anterior govern 
ha provocat la interrupció d'un procediment (aprovat i a punt de pagar) per finançar la seva rehabilitació total, amb un pressupost de 2.650.952’60 €., assegurant així la seva pràctica mort. No cuidar-se de  les coses i deixar perdre doblers és realment tan punible, com la prevaricació, senyors del pacte de progrés.

..

Diumenge, 29-04-2012.
 Agricultura ecològica en auge.

Joan Oliver i Ramon.

Tot i el fort vent de Ponent d’aquests dies passats, el blat ja està creixent ràpidament dins el pla mallorquí, gràcies especialment als darrers ruixats i les darreres saons d’abril (aigua d’abril val per mil); i el meu petit hortet ecològic es troba ja a punt per sembrar-hi les primeres tomatigueres, cebes, albergínies, pebrers, cols, patates, fesols, raves, carabasseres... Serà tot un plaer veure’ls créixer.
Un total reial de 27.807 hectàrees es cultiven ecològicament dins les Illes, segons les dades del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica, després de la revisió exhaustiva de la implacable Unió Europea.
I va augmentant de cada any el número de pagesos que es dediquen, com a mitjà de vida, o com a passatemps, a aquesta modalitat agrícola sostenible, afavoridora de la salut i el benestar, dins la que estan absolutament prohibits tots els productes químics, els herbicides i, com no, els organismes genèticament modificats, emprant-se només compost, adobs verds i fems animals (tal com ja ho feien els nostres enyorats padrins), fent una rotació costant dels sembrats per ajudar a la regeneració de la terra.

.
Diumenge, 22-04-2012.
 Primavera i al·lèrgies.

Joan Oliver i Ramon.

Està dins l’ambient, es respira, es nota, es sent. La primavera ha esclatat, no hi ha primavera sense flors, amb una explosió de vida. És època d'olors, de colors, de dies assolellats, però també de saonetes, ruixats, i alguna inesperada calabruixada, com la que m’ha despert avui el matí.
En aquesta estació normalment l’associem amb l’arribada del bon temps, el joiós cant dels ocellets, i l’aparició de les oloroses flors; però que la primavera la sang altera és una coneguda dita popular, i ben certa.
Les malalties al·lèrgiques primaverals s'han duplicat en els darrers 15 anys, arribant a afectar pràcticament al 25% de la població, estimant-se, a més, que entre el 15 i el 20% té al·lèrgia al pol·len, augmentant al 40% entre els adolescents, essent el tipus de pol·len que més els afecta el de gramínies, amb un 80% d'afectats, seguit del pol·len d'olivera (43%), que tant abunda dins la nostra estimada Serra de Tramuntana, sortosament declarada, l’any passat, Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO.

..
Diumenge, 15-04-2012.
 Aroma original.

Gabriel Mercè i Frontera.

La cuina ofereix veritables esquisideses al paladar de l’home que sovint converteixen l’acte de menjar en un dels majors plaers que existeixen. És aquest un fet universal, el d’intentar fer plaent el moment del consum d’aliments.
Les societats més ocioses han convertit la cuina en un art, en una moda, en un símbol, en una ostentació. Es paguen autèntiques barbaritats per degustar plats que es remunten en l’experiència de generacions i generacions de cuiners, o en la inventiva de moderns cuiners, o en combinacions que abans de sentir-les semblaven impossibles, o en l’exotisme de productes desconeguts prop de les nostres contrades. I, entre tot això, també hi ha plats que només agrada a qui l’ha menjat des d’infant, lligats a una determinada cultura o al gust particular d’una persona.
Però d’entre tots els aliments possibles aquells que són purs són, per a mi, insuperables. Menjar una taronja madura i dolça davall el taronger; agafar una maduixa de la planta i apropar-la a la boca; assaborir una cirera despenjada de l’arbre... És potser la millor cuina que existeix, l’original.
..
Diumenge, 8-04-2012.
L’ortiga picant.

Gabriel Mercè i Frontera.

Fa uns dies vaig veure com un infant fregava sense voler una ortiga de dins un corral i es posava a plorar del dolor que li havien infringit els petits pelets urticants que injecten a la pell l’àcid fòrmic causant del malestar.
Vaig recordar de seguida el que encara no sé si és una llegenda urbana, que diu que si quan la toques no respires, l’ortiga no et picarà. Mai no he estat capaç de provar-ho i sempre m’he allunyat d’aquesta planta que, algunes vegades, equipat amb guanys, he hagut d’arrabassar d’entre altres plantes ornamentals.
Si, per a mi, és una planta gairebé odiosa, resulta que per a determinades indústries és un autèntic tresor. Les seves aplicacions són inacabables gràcies a la
seva rica i variada composició. Però abans d’usar-se s’ha de recollir i assecar degudament. Des de les arrels fins als seus fruits, tot és aprofitable.
Hom l’empra a la cuina, explotant les seves vitamines A i C, el ferro i les proteïnes, però també en la indústria medicinal per les seves propietats depuratives, antiinflamatòries i analgèsiques, entre d’altres. Des de temps immemorial, i en gran part del globus, ha estat així, i la seva gran concentració de clorofil·la la fa útil també per tintar de color verd.
..
Diumenge, 25-03-2012.
Els germinats són revitalitzants.

Joan Oliver i Ramon.

Una bona manera de consumir certes llavors del nostre camp mallorquí és fent-les germinar. El procés augmenta la digestibilitat i el seu valor nutritiu. A més alguns components, com les vitamines, s’incrementen en el procés. La clorofil·la té acció antianèmica, revitalitzant i antitòxica.
Les llavors germinades, segons l’espècie, són revitalitzants en descalcificació i estats carèncials, regulen el sistema endocrí, milloren el to muscular i la producció de llet materna, sent a més alcalinitzants, pre i pro biòtiques.
Posar llavors dins un pot de vidre, afegir triple volum d’aigua i tapar amb un pedaç. Després d’unes quantes hores s’escolen i es passen per aigua tres cops per dia fins que han germinat (cotiledons i radícula visible). En arribar a aquest punt, ens trobem amb un aliment molt semblant a les fruites en quan a contingut d’aigua i a les verdures per la seva riquesa en minerals, vitamines, enzims i clorofil·la.
És molt important no emprar llavors de solanàcies ni tractades per a sembra.

..

..

Cadena de bicicleta. ..

Entra al portal web del C.C.D.S.

..

Aquestes planes són propietat del C.C.D.S.
La reproducció total o parcial,  per qualsevol procediment, ha de comptar amb la nostra autorització.
..

..
Llibre de visites del C.C.D.S.
Llibre de visites
Besada amb bici.- Free counter and web stats

..

 

Gràcies per visitar www.esportsolleric.net, el portal web del C.C.D.S. = Informació esportiva actualitzada al moment. -.-.-.- Tot el contingut d'aquest portal és propietat intelectual del C.C.D.S. (www.esportsolleric.net) !