PREGÓ DE LES FIRES I FESTES 2006

Josep Sanchis rememora el passat gloriós de la indústria sollerica

(Per  veure les fotos a tamany  real, fer clic sobre elles)

Senyor Carles Simarro, Batlle de Sóller, senyor Miquel Nadal, Regidor de Cultura, senyors regidors, Valentes Dones: Elionor Pérez i Sara Luque, amigues i amics, estimats paisans:

Abans de començar, gràcies Jaume Casasnovas per les teves paraules, basades en la teva estimació.

Vull dedicar aquest pregó als meus pares i germans. No estan físicament aquí, però les sent al meu costat i, com varen fer durant tota la seva vida, me transmeten els valors que han forjat la meva formació.

El meu agraïment per haver-me elegit pregoner de les nostres Fires i Festes de Maig. Mai vos podré agrair a bastament l'honor i satisfacció que suposa per mi l'esmentada elecció.

Quan "hermosa" ha estat per mi aquesta invitació a fer la lectura del pregó, que me dona una ocasió única per poder-me comunicar amb la gent del meu estimat Vall de Sóller. Gràcies, moltíssimes gràcies a tots.

Permeteu-me que vos conti quatre mots de la meva vida a Sóller, malgrat que aquí tots mos coneixem:

Vaig néixer a S'Hort de Viu, l'any 1930, i el fet de que el meu pare, molt recordat, fos el Secretari del Jutjat durant molts d'anys, va fer que me coneguessin com el fill del Secretari.

Més endavant i per mor de la meva tasca professional a la Fàbrica de Teixits Fills de Joan Pizà Castañer, vaig ésser conegut com el Majordom de Can Pizà.

Referent a la família Pizà, voldria manifestar el meu agraïment: ben acollit amb tracte de fill.

El senyor Miquel, va ser el meu professor de tècnica i teoria del teixit, tissatge, química... per formar-me professionalment, ensenyaments que s'allargaven molts de dies fins a mitja nit, ja que durant el dia les ocupacions no mos ho permetien.

Aquest esforç, va fructificar durant l'etapa de formació que vaig realitzar a l'Escola Industrial de Barcelona.

COMMEMORACIÓ

Tots sabem que a la història del nostre poble s'hi documenten molts d'actes de pillatge dels sarraïns. Davant els raptes continus que sotmetien als sollerics, els jurats decidiren repartir armes entre els habitants que vivien prop de la riba, i reforçar la vigilància.

Commemoram la victòria sobre els invasors d'aquell gran atac que patí Sóller l'11 de maig de 1561, dirigit per Euld Ali, també dit, Oxiali i que fou rebutjat pels nostres avantpassats, encapçalats pel Capità Angelats, amb la col·laboració dels veïns de Bunyola i d'altres indrets i dels bandolers d'Alaró, aconseguiren derrotar l'enemic.

Elionor, Sara, Valentes Dones de Can Tamany, Valentes Dones 2006, sens dubte que aquest any serà diferent i el recordareu sempre, portant el testimoni de tantes i tantes generacions.

Sou les protagonistes de la gesta de l'11 de maig de 1561, sou el símbol de la reivindicació de la dona, que sense cap ajuda exterior i amb un acte valent defensareu la llibertat, donant un exemple de valors que tots recordam.

Tots coneixeu molt bé la història i les festes que la recorden i endemés no som la persona més adient per parlar-ne.

I de què vos hauria de parlar?

Idò només ho podria fer del que conec una mica: la indústria tèxtil, que tanta importància va tenir per Sóller als segles XIX i XX, i els inicis de l'esport a la nostra Vall. Unes pinzellades tornant la vista un poc enrera.

LA INDÚSTRIA TÈXTIL I D'ALTRES A SÓLLER

Bo seria recordar ara un poc a la indústria sollerica. L'any 1818 hi havia 47 teixidors que elaboraven llana i lli, els teixits es venien a diversos indrets de tota Mallorca.

A partir de 1830, gràcies a la importació del cotó i a la elaboració de teixits d'aquesta fibra, aquest producte se imposà a la llana i el lli. Aquell any hi havia 120 telers.

L'any 1845 la producció de cotó suposava el 90% de la producció tèxtil i de 120 es passava a 198 telers. Els teixits de cotó s'exportaven a Menorca i a molts indrets de la Península.

A finals de segle es feren inversions rellevants de capital a la indústria i es crearen fàbriques amb un alt nivell de mecanització. L'any 1888 va arribar a Sóller el primer teler mecànic des de Londres.

A partir del decenni de 1890 la utilització dels telers mecànics es va generalitzar.

En aquest ambient d'expansió econòmica es va crear el Banc de Sóller, la Companyia del Gas i el Ferrocarril de Sóller.

El 1882 es va fundar la fàbrica de Ca les Ànimes, el 1883 Can Pedaçot i seguidament Teixits Alcover, Can Pizà, després Filatures Pizà, Can Moana, Can Bac, Cas Pastor, Sa Fàbrica Nova i més, però la indústria no s'atura aquí: sabons, rajoles (lloses), ciment, xocolata, molins, fusteries, ferrers, tafones, serradores, fabricació de llaüts de fusta i moltes altres.

La meva admiració per els homes que crearen una indústria potent i feren el tren amb els seus túnels, per superar l'ancestral aïllament de la Vall.

Recordarem també la companyia de navegació sollerica de mercaderies i passatgers, amb els vaixells "León de Oro", "Villa de Sóller", "Ciudad de Sóller", que exportaven mercaderies, majoritàriament cítrics i figues seques i importaven fil i cotó en brut i com he dit abans també transportaven passatgers.

La industrialització de Sóller, no va ésser tan senzilla com molts poden pensar avui en dia, va ésser una excepció dins l'Illa de Mallorca, que tret de Ciutat no comptava amb àrees definides com a industrials.

Per tant vàrem ésser capdavanters: No és possible pensar amb un poble deixant al marge els homes i dones que el forjaren.

Aquest passat industrial no podem permetre que caigui en l'oblit arrasat per el progrés i mereix ésser recordat per sempre. Tots junts aquí i avui, encapçalats per les nostres autoritats, hem de prendre una decisió: A partir de demà hem de començar a treballar per aconseguir el "Museu del Teixit", que Sóller necessita i es mereix. ¡¡Quantes coses s'han perdut i ja no podrem recuperar!!. Però encara tenim la possibilitat de trobar persones que puguin aportar objectes, màquines, documents al futur museu, perquè visqueren la indústria en primera persona.

Sóller no pot perdre aquesta referència històrica, aquest patrimoni que s'ha de conservar i tots nosaltres som els que tenim la responsabilitat de que el museu sigui una realitat.

S'ha de dir que a Mallorca hi ha molt d’interès per les arrels de l'art tèxtil i personalment estic fent un treball de recerca d'un tipus de teixit molt arrelat a l'Illa, que m'ha encomanat Malen Tortella.

PINZELLADES DE L'ESPORT A SÓLLER. L'ESPORT AL MEU POBLE.

I ja és hora de parlar de l'esport, que també ha ocupat bona part de la meva vida.

Estic convençut que abans de començar a parlar d'esport a Sóller, s'ha d'anomenar a Antoni Castañer Coll, de Ca Na Reia, que va ésser el meu mestre, la persona que me va introduir dins l'esport i a qui voldria retre un petit homenatge.

Va ésser un home, que de forma voluntària i altruista, en el món de l'esport d'aquells difícils temps, va fer una tasca social incalculable, que crec que s'hauria de recordar i tenir molt en compte.

M'agradaria que s'investigués i es prengués exemple de la seva tasca com a promotor esportiu i com a forjador de directius.

Toni, gràcies per tot el que vares fer...

Dit això, passaré a parlar una mica dels inicis de l'esport a Sóller, l'esport al meu poble.

No parlaré de les gestes i victòries dels sollerics d'avui en dia, que tots tenim ben presents. Al contrari vull aprofitar aquesta ocasió que m'heu donat, estimat poble, per parlar de clubs, directius i esportistes, pioners del nostre esport, que varen enfonsar bones i fondes arrels en la nostra societat, i que han servit per cercar la nostra pròpia superació i aconseguir una societat lliure i justa.

TENNIS

Segons me consta la primera pista de tennis es va construir a Sóller l'any 1923, ubicada en el Camp d'en Maiol, després l'any 1945 la Congregació Mariana va adaptar la seva pista a les exigències d'aquest esport.

BÀSQUET

Tots coneixem la importància d'aquest esport arreu del món avui en dia. Idò vos diré que a Balears el primer partit d'aquesta modalitat esportiva es va disputar a Sóller, precisament en motiu de les Fires i Festes de 1932.

Vàrem ésser pioners del bàsquet a les Illes Balears. Anys després a la Congregació Mariana, es va fundar el Joventut Mariana Sóller, que tants i tantes satisfaccions mos va donar. Record que la temporada 1976/77 es va proclamar Campió de Balears. I des de fa uns anys, amb el nom d'Olis Sóller,-agricultura, indústria i esport units amb un sol nom i un sol objectiu- passeja el nom de Sóller arreu d'Espanya.

EXCURSIONISME I GRUPS DE JOVES ESCOLTES

La natura ha dotat aquest poble amb uns paisatges únics i uns itineraris excel·lents, que avui en dia en gaudeix gent de tota l'Illa i d'arreu del Món. Permeteu-me que els anomeni:

Es Barranc, Camí de Bàlitx, Camí de S'Illeta, Es Canyaret, Camí Vell de Deià, Camí des Teix i més i més.

D'això en saben molt el Grup Excursionista de Sóller i els nombrosos grups d'escoltes, molts d'ells amics meus, que no vull anomenar per no deixar-ne cap.

ATLETISME

Parlant d'atletisme, el pare Bartomeu Barceló Roig, l'any 1950 va arribar a Sóller.

Abans es varen fer intents seriosos de promoció atlètica i poc després es va crear la Peña Atlètica Sollerense, participants a totes les competicions que s'organitzaven a la nostra Illa i a competicions regionals i nacionals amb molt bones classificacions.

S'han de recordar unes destacades proves d'una duració de dos dies, contant amb la participació dels millors atletes mallorquins, que s'organitzaven cada tres mesos. Faig referència a les anomenades Jornades Atlètiques Solleriques.

La col·laboració dels estaments va ésser fonamental per a dur endavant aquests projectes. Varen ésser molts però jo en destacaria la Societat Esportiva Sollerense, propietària del Camp d'en Maiol i el Camp de la Base Naval del Port, avui "Infant Lois".

Dia 7 de març de l'any 1950, la junta directiva del Círculo Sollerense va crear una secció d'atletisme, que avui en dia encara es ben viva.

La Cursa Ciutat de Sóller, amb més de 25 anys a l'esquena, va ésser una de les proves atlètiques populars pioneres a la nostra Illa, que encara es disputa cada any per Sant Bartomeu.

He d'esmentar a Marcel·lí Got professor d'educació física, un tècnic molt valuós que ha assolit càrrecs de molta responsabilitat a l'esport de les Illes i amb el que he coincidit en moltes de les meves organitzacions esportives.

CICLISME

Sóller ha estat sempre un dels llocs a tenir en compte a l'hora de parlar de ciclisme.

Jaume Mayol, més conegut per "el solleric", va ésser el primer corredor mallorquí Campió d'Espanya.

Molts han destacat en aquest esport i seria de tot punt impossible anomenar-los a tots: Jaume Oliver Sastre, Miquel Torrens, Pep Sancho, Jaume Castañer, Josep Colom, Joan Torrens, Guillem Ensenyat,  etc.

A la dècada dels 50, baix la direcció de Jaume Oliver Sastre, s'organitzaven prop de vint carreres anuals a les que hi destacaren els sollerics Pere Balaguer, Antoni Salvà, Guillem Mora, Andreu Pizà, Salvador Jordán.

Això són dues pinzellades de l'afició per el ciclisme a Sóller, que per manca de temps més impossible ampliar.

AUTOMOBILISME

Miquel Frontera, "en Miquel des Marina" fou el primer pilot solleric que va participar a competicions oficials a la dècada dels seixanta. Va quedar classificat com a primer mallorquí a la "Pujada al Puig Major". El seguiren Pere Magraner, Emili Dietrich, Joan Oliver, Bartomeu Coll, Miquel Forteza, Jaume Pomar, Alexandre Pomar i altres, que varen fundar la "Escuderia Puig Major".

PETANCA

La primera Junta General del Club Petanca Sóller es va celebrar a Can Coixí, el dia 16 d'abril de 1964, a on es va elegir la Junta de Govern, essent elegit president d'honor Josep Maria Puig i president Damià Coll.

Encomiable la labor del secretari Joan Rullàn Colom. L'any 1984 la tripleta del Club Petanca Sóller es classificaren sots-campions de Balears i d'Espanya. A l'actualitat Sóller compta amb dos clubs federats.

ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

L'11 de maig de l'any 1980, es va fundar una nova entitat d'activitats subaquàtiques, el C.A.S. Nautilus, i fou el president Jaume Serra Oliver, figurant com a soci d'honor el Campió del Món i bon amic Josep Amengual. Molts i importants varen ésser les proves organitzades, destacant l'anomenada "Fira de Maig".

FUTBOL

El Marià va ésser el primer equip de futbol solleric federat. Parlam de l'any 1929. Més tard hi va haver una fusió i va néixer el Club Esportiu Sóller.

El Club va passar per dificultats, sobretot econòmiques, fins que de forma sorprenent va comparèixer el príncep d'Egipte Salad-El-Din-Fouad, que va venir amb doblers i amb moltes ganes de promocionar l'esport, sobretot el futbol i el bàsquet. Un "cavall blanc", un home que va fer possible que tant el futbol com el bàsquet prenguessin força a la nostra Vall.

Han passat molts d'anys de la data assenyalada i el Club Esportiu Sóller ha passat per moltes categories i fins i tot va jugar a Segona B Nacional. No és possible fer-ne un seguiment avui i aquí, però sí per a recordar persones que feren una bona feina, Joan Rullàn, Andreu Arbona, Daniel Canals, Ramón Rullàn i d'altres que varen aguantar sempre en els moments difícils, persones de feina i dispostes en tot moment a fer el que fes falta per el club:

¡¡¡ Vaig aprendre molt d'ells!!!

Per tots, el meu record amb molt d'afecte.

Els anys 1947-48 a les ordres del tècnic Rafel Socies, amb n'Albert Rullàn feren campions de Balears, essent president en Maties Oliver Rullàn.

M'agradaria molt poder veure que es fes una bona tasca a nivell de "cantera", que estic segur aconseguirà èxits esportius per el nostre estimat poble.

He de destacar la tasca esportiva duta a terme per la OAR (Obra Atlètica Recreativa Àguiles) organitzant a les dècades dels 40 i 50 pujades ciclo-pedestres a Lluc pel Barranc, futbol, tennis de taula, natació amb la travessia del port, bàdminton, excursionisme, etc.

TIR DE FONA

Molts d'altres esports s'han desenvolupat en el meu poble (¡¡¡m'agrada dir el meu poble!!!), no els puc citar tots en aquest moment, però sí que encara per acabar els he de parlar del tir de fona, un esport al que he dedicat els meus darrers 30 anys.

Un esport que enfonsa les seves arrels a la prehistòria i que ha esdevingut per mèrits propis l'esport autòcton i ecològic de les Illes Balears, com mos agrada dir als membres de la Federació.

Un hispano-musulmà anomenat Alcalayr, diuen els llibres de història, va ésser el primer guanyador, que es coneix, d'una competició de tir amb fona. Ocorria en el segle XV, poc abans de la Reconquesta, i fou premiat amb un ducat d'or.

Aquests antecedents històrics, de cap manera menyspreables, haguessin quedat avui en dia només en els llibres. Afortunadament per la nostra tradició, els nostres costums, la nostra artesania i la nostra cultura com a poble, el tir de fona no és simple història o arqueologia i segueix viu entre nosaltres.

Des d'aquí i en memòria de la figura històrica dels nostres foners i en mèrit de l'esforç que molts de companys han fet per aixecar-ho, vull demanar el màxim suport per part de tots al tir de fona.

En el conjunt del tir de fona balear, és de vital importància la dedicació i treball del Club Defensora Sollerense, foners de Sóller, dirigits per Joan Oliver, que tan bona tasca venen fent des de fa molts d'anys.

Sense anar més enfora a Sóller es va celebrar el 25 aniversari del tir de fona com a esport i el proper mes d'octubre Sóller serà l'escenari del 25e Campionat de Balears.

Quan els foners actuals hem sortit fora de Mallorca, hem estat l'admiració de tothom, per la nostra habilitat, com a hereus dels foners que varen ésser l'admiració de tota la Mediterrània, en ocasió de batalles i guerres.

Tenim l'obligació de mantenir ben viva aquesta activitat, ara com a esport, mostra viva de les nostres arrels, i voldria donar testimoni de la gran aportació del president de la Federació Mateu Cañellas Roca.

Molt han dit els escriptors i historiadors sobre els mallorquins i els foners, defensors del nostre poble. Només anomenaré a Mossèn Cinto Verdaguer que a l'obra "Canigó" diu:

trenada amb tres badies de cànem o de pell

quan de sa roda encesa, que força i foc li dona

la pedra surt brunzenta a aterra o fa portell.

En aquest moment tan important i emotiu per jo, també vull parlar de les esposes dels directius, en concret, per el que a mi en toca, de na Maria, la meva estimada esposa. Si no hagués estat per la seva paciència i comprensió mai hagués pogut dedicar-me a l'esport com ho he pogut fer al llarg de tants d'anys. Moltes hores esperant a l'home-organitzador, que és el primer que arriba i el darrer que se'n va.

Sense dones de directius comprensives l'esport romandria ben aviat aturat. El meu homenatge per a totes elles.

Amigues, amics, no podem oblidar la tasca, la important tasca realitzada durant tants i tants d'anys per la premsa local "Sóller" i "Veu de Sóller" que han establert un vincle d'informació molt estimat per els seus lectors i que s'han convertit en un exemple comunicacional.

Estic molt satisfet de seguir treballant per l'esport en dos camps aparentment oposats: els nins de les escoles i els adults, dos sectors de la nostra societat que haurien d'estar ben relacionats i que es poden intercanviar grans valors uns als altres. És el que diuen diàleg intergeneracional, que he procurat fomentar. Aquí es fa realitat la frase aquella que diu que "reps molt més que el que dones".

Fomentem la intergeneracionalitat i la interculturalitat que ens farà més savis i més comprensius amb els altres.

Per acabar vull fer una crida a la festa: ¡¡¡Que tothom hi participi amb seny i alegria!!!, dues destacades senyes d'identitat de la gent de la Vall de Sóller, recordant la gesta dels nostres avantpassats.

Gràcies per escoltar-me i per molts d'anys.

Sóller, 11 de maig del 2006

Josep Sanchis Pastor

-Per lleguir  el comentari-