M'agrada la gent
que vibra, que no l’han d’empènyer, que no li han de
dir que faci les coses, sinó que sap el que s’ha de fer i ho fa a cada
moment…
M'agrada la gent
amb capacitat per mesurar les conseqüències
de les seves accions, la gent que no deixa les solucions a
l'atzar.
M'agrada la gent
justa amb la seva gent i amb ella mateixa, però que no perd de vista que som
humans i ens podem equivocar.
M'agrada la gent
que pensa que el treball en equip, entre amics, produeix més que els caòtics
esforços individuals.
M'agrada la gent
que sap la importància de l'alegria.
M'agrada la gent
sincera i franca, capaç d'oposar-se amb arguments serens i raonables a les
decisions d'un cap, o a les determinacions i possibles errades dels polítics de
torn.
M'agrada la gent
de criteri, la que no s’ho passa tot, la que no s'avergonyeix de reconèixer
que no sap una cosa o que es pot equivocar.
M'agrada la gent
que, en acceptar els seus errors, s'esforça genuïnament per no tornar a
cometre'ls.
M'agrada la gent
capaç de criticar-me constructivament i de front, en aquests els dic els meus
amics.
M'agrada la gent
fidel i persistent, que no defalleix quan es tracta d'aconseguir objectius i
idees.
M'agrada la gent
que treballa per resultats.
·Aquesta és la meva gent. Així
són aquesta colla d’amics meus que ara fa 25 anys porten endavant aquest gran
esdeveniment esportiu/social
que és la Cursa Popular Ciutat de Sóller.
Si he dit esdeveniment esportiu/social –en lletres grosses- perquè la Cursa Popular Ciutat de Sóller és molt més que fer esport. És molt més que aquests 500 o 600 esportistes que mou cada any. És molt més que aquests dos mesos que fa que aquestes 500 o 600 persones –bastants d’elles inactives el restant de l’any- s’entrenin quasi diàriament per aconseguir el seu objectiu de finalitzar el clàssic trajecte.
La Cursa Popular
Ciutat de Sóller ha aconseguit aglutinar als seus voltants (cosa que
desgraciadament no sol passar per aquestes contrades) a la majoria de col·lectius
sollerics que, voluntàriament i sense cobrar res, han aportat el seu granet
d’arena, gràcies
al qual hem pogut arribar
en el dia d’avui, en aquests brillants 25 anys, que
desitjam siguin només el començament d’aquest dia d’esport, festa i bulla,
i que d’aquí 25 anys més ens tornem trobar
tots aquí per celebrar conjuntament els 50.
Gràcies
i enhorabona a tots!!!
P.D.
No m’agraden gens aquests “sense papers” que ens volen imposar els seus criteris, aquests que envaeixen sense miraments, i es fan seu, sense cap tipus de permís, ni dret, el Camp d’Esports del Port de Sóller, aquests que fan córrer l’alcohol, les drogues i la violència fins a límits insospitats .
Aquests que
converteixen l’única instal·lació esportiva (entre cometes) de que disposem
els atletes i tots els residents del Port de Sóller en un autèntic femater.
Comença ja a
ser hora de que els polítics de torn, els responsables d’aquesta destartalada
instal·lació, diguin la seva i prenguin les oportunes mesures, abans de que no
haguem de lamentar desgràcies
personals, com la que hagués pogut passar dissabte passat.
Salut!!!
Joan
Oliver i Ramon
Col·lectiu de Cronometradors del C.C.D.S.
Sóller, Agost del 2004
Torna a la Plana Principal de la Cursa Popular