 Basta
ja de ciclistes morts. Basta ja de Lleis Anti-Ciclistes!
És trist i lamentable, el motiu que
ha portat al col·lectiu ciclista a manifestar-se a la Plaça
de Cort, de Ciutat, el diumenge dia 11 de Març del 2001. Però
tants de companys morts a les carreteres, alguns inclús assassinats,
ho demanaven a crits. Inclús el bon temps ha acompanyat als
organitzadors (MpBike.com).
Hi mancaven les autoritats,
hi mancaven els federatius.
Però com era d’esperar hi mancaven les
autoritats, hi mancaven el president i directius de la Federació
Balear de Ciclisme, que en teoria haurien de ser els més interessats...
Per contra hi havia representació de la majoria de clubs històrics,
entre ells els cicloturistes i directius del C.C.D.S. (totalitzant quasi
el 15% dels congregats) i moltes cares conegudes dins el món de
les dues rodes, com el Campió del Món Miquel Alzamora,
l’ex-president federatiu Mateu Canals...
La mort de Ricardo Ochoa.
La Direcció General de Trànsit
i un conductor insensat foren, fa poques dates, el 15 de febrer, els responsables
de la mort d’un altre ciclista. Però aquesta vegada l’atropellat
no era només un número més de l’estadística,
no era només un usuari qualsevol, era un corredor professional important
del “Kelme”, en Ricardo Ochoa. I per més nassos el conductor que
l’assassinà tampoc era anònim, era un directiu de l’esport
universitari de Màlaga.
El tràgic accident –com molts altres-
va passar dins un tram recte d’una carretera amb línia contínua,
on el conductor no podia avançar. És inadmissible que una
persona qualsevol no respecti als usuaris/àries de la bicicleta,
però en aquest cas ja hem arribat al límit. Persones així
no mereixen tenir un càrrec dins l’esport estatal.
L’incompliment massiu per part de certs automobilistes
de la normativa és conseqüència directa de que tants
i tants de ciclistes anònims deixin la seva vida sobre les carreteres,
sobre l’asfalt...
Què fa el Govern Estatal
per protegir als usuaris/àries de la bici?
I que fa el Govern per a “protegir-nos”?
Ens prohibeix, en principi, emprar les autovies,
i ens vol obligar a portar sempre casc. Com comentava l’altre dia el company
Hildegard Resinger (Amics de la Bici de Barcelona):
“Ens agradaria saber quin tipus de casc
hem d’emprar. Després de veure per televisió l’estat en que
han quedat les bicicletes, i escoltar el terrorífic part mèdic
de Javier Ochoa –al que no li queda cap os sencer-, atropellat també
per el mateix conductor, com ha de ser aquest casc miraculós? Serà
una armadura?”
La Direcció General
de Trànsit passa olímpicament.
Les propostes de seguretat plantejades per
els col·lectius ciclistes són menyspreades olímpicament
per part de la Direcció General de Trànsit, que històricament
considera als usuaris/àries de la bici, com a ciutadans de segona,
excusant per norma als automobilistes que no respecten el metre i mig de
distància en els avançaments, amb l’argument de que es produirien
molts d’accidents automobilístics al envair aquests amb la maniobra
el carril contrari.
Un raig de llum.
Qualssevol modificació que pugui millorar
un poc el text legal de la impopular Llei Anti-ciclistes, és benvingut.
La devolució del projecte de la reforma de la Llei de Trànsit,
Circulació de Vehicles i Seguretat Vial, per part del Ple
del Congrés al Govern Estatal, gràcies a l’error dels 54
diputats del P.P., ens aporta un nou raig de llum, una nova
esperança, ja que es tindrà que tornar a aprovar un nou projecte
i presentar-ho a la Cambra...
|
Hi
mancaven les autoritats, hi mancaven els federatius.
