ToniPinya

Pregunta.- Per començar, què significa avui en dia ser xueta?
Resposta.- Tan sols és un record del passat. En la societat actual ser xueta no té la importància que tenia fa cinquanta anys. En aquella època estava mal vist mesclar-se, també des de l’òptica xueta. Avui en dia, la majoria de famílies xuetes estan mesclades amb altres grups. En el meu cas, ser xueta és i ha estat una forma d’identitat, un saber d’on es ve.

P.- Com ha canviat la percepció d’aquest fet diferencial en els darrers cinquanta anys?
R.- El canvi ha estat molt gros. Socialment aquest canvi es va produir amb l’obertura de mentalitat que va suposar l’arribada del turisme. Hem de tenir ben present que els darrers anys de la Segona Guerra Mundial fou una època molt difícil per als xuetes ja que Franco tenia la intenció de passar un llistat als alemanys perquè duguessin la neteja ètnica contra els jueus també a Espanya. Aquest fet es va poder aturar gràcies a l’actuació del bisbe Miralles que va fer veure al dictador que l’entrega d’aquest llistat podria representar l’aniquilació de la majoria de famílies illenques. Afortunadament s’ha avançat en tots els sentits i avui en dia la discriminació envers els xuetes està superada.

P.- Què ens queda del llegat jueu a Mallorca?
R.- En el camp de la gastronomia -que és el meu- puc afirmar que ens queda un patrimoni gastronòmic molt interessat a depurar. Quan dic depurar em referesc a eliminar la “pols” cristianitzadora del producte culinari ja que amb el pas dels segles -sobretot en el que fa a les elaboracions d’aquests productes- hi ha hagut moltes barreges. Precisament una de les feines que fa anys que m’ocupa és investigar les cuines jueves a l’illa; per aquest motiu he recorregut la Mediterrània de dalt a baix -des de Livorno als Balcans, passant pel Magrib, fins a Grècia i Turquia- a la recerca d’aquest patrimoni gastronòmic per acarar protocols de germanor. Així, he pogut comprovar que el nostre gató -contràriament al que es pensava que provenia del mot francès “gateau”- és un pastís fonamental en la festivitat del Pessaj (Pasqua jueva). Tenint present que el poble jueu té prohibit menjar cap producte fermentat de farina o que pugui provocar la fermentació, aquest pastís està fet d’ou, sucre i ametlla. Per posar algun exemple, a Turquia he pogut trobar el gató de Muez i a Itàlia la bocca di dama, amb els mateixos ingredients.

P.- Com a cuiner, què queda de la cuina sefardí a casa nostra?
R.- Moltíssimes coses: les coques tapades, les panades, els robiols, les sopes, els formigons, la fava parada, el pa amb oli -sense tomàtiga- o el gerret fregit, per posar alguns exemples.

P.- Quins són els principals ingredients d’aquesta cuina?
R.- La base de la cuina sefardí es troba en el món vegetal, sobretot en el món de la Diàspora -situació en què es troben els jueus fora d’Israel- i especialment en les comunitats petites. A més, el peix amb escata i aletes, els mamífers amb el potó xapat -a excepció del porc- com el xot, el cabrit, la vedella; les aus com el tord, el colom, les gallines, les oques, les ànneres o els bolets.

P.- Per què creu que desperta tant d’interès el fet xueta a la nostra comunitat?
R.- El fet de la singularitat pròpia dels xuetes; fet que ha provocat que estudis científics hagin demostrat que els xuetes illencs som els que hem conservat més sang jueva del món. Dins el món del judaisme, els xuetes illencs som adorats per la nostra capacitat de pervivència. A la península, la singularitat jueva es va difuminar molt més aviat que no a la nostra comunitat ja que als jueus illencs no se’ns va deixar fugir i vàrem haver de quedar aquí. Basta dir, que aquesta singularitat pròpia dels xuetes illencs s’ha conservat fins a la generació de mon pare.

P.- Què en pensa de les facilitats que l’actual govern -PP- ofereix als descendents de jueus sefardís per obtenir la nacionalitat espanyola?
R.- Només hi ha una paraula per definir aquest fet: estratègia política. No és que em sembli malament, però després de 500 anys de l’expulsió crec que és una actuació per quedar bé a la foto. Tot i això, no crec que hi hagi molts d’interessats en acollir-se a aquesta llei. Personalment, m’agradaria molt més que ens tornassin tot el que la Inquisició ens robà als xuetes de la nostra comunitat.

P.- Vostè va fer la passa de convertir-se al judaisme. Què li suposà aquest fet?
R.- La conversió no fou un acte d’un dia, ha estat un procés de molts d’anys que la gent no ha entès del tot. Aquesta decisió -molt meditada- fou el fruit de molts d’anys de recerca d’informació sobre la gastronomia sefardí: una informació que em remetia a la Torà i al valor espiritual que té la gastronomia en el món hebreu on el menjar de cada dia es converteix en un acte sagrat. El valor espiritual de la gastronomia va anar minant la meva ànima. Aquest procés de coneixement va anar lligat a la coneixença d’altres companys que ja havien fet aquest mateix procés, sobretot al rabí Nissan Ben Abraham.

P.- Quins requisits se li demanaren?
R.- En primer lloc, hem de tenir present que qualsevol persona es pot convertir a qualsevol religió; seguidament, després d’estudiar el fenomen xueta, Canelitz -erudit-, va fer un edicte que diu que “tot xueta és jueu de sang”. Tot i això, s’ha de dir que hi ha dues formes d’abraçar el judaisme: mitjançant la conversió -aquells que el cognom de la mare no sigui xueta- a través d’estudis, i pel que s’anomena retorn -aquells que tenguin el cognom de la mare xueta. Convé remarcar que en el mon hebreu el valor es troba en el ventre de la mare: la mare és qui marca l’estirp.

P.- On i quan va fer aquesta passa?
R.- El novembre del 2013 a Jerusalem, després d’haver passat per un tribunal examinador que comprova els coneixements de la Torà, coneixements psicològics... Un cop superat aquest tribunal passes la Mizvé -el baptisme en un safareig d’aigua pura- i després s’escull el nom hebreu. Finalment, es passa a formar part de la comunitat on es viu: en el meu cas, la Comunitat Jueva de Mallorca. Cal remarcar que prèviament s’ha d’estar circumcidat.

P.- Quins avantatges i inconvenients té donar aquesta passa?
R.- Espiritualment, tot són avantatges ja que passes a viure amb coherència i conseqüència amb el que penses. Ara bé, socialment, hi ha alguns inconvenients: de part dels altres, no de part meva. Pel que ens trobam a la Diàspora, és més complicat complir amb tots els preceptes que ens marca la nostra religió: en el cas del menjar que podria ser un inconvenient, per a mi no ho és ja que he canviat formulacions per adaptar les receptes a la llei Kasher que regeix els hàbits alimentaris jueus.

P.- Quines obligacions reporta la conversió al judaisme?
R.- El complir els preceptes que marca aquesta religió. Viure com un jueu i tenir present les normes del Kashrut.

P.- Què destacaria del seu viatge a Israel?
R.- Bàsicament dues coses: la primera, que em varen fer sentir més jueu que mai; i la segona, que mai havia estat tan tranquil i amb tanta pau. A més també en vull destacar l’esperit de convivència que s’hi respira ja que vaig conviure amb famílies d’allà i vaig poder conèixer com és -de veritat- la vida d’un jueu.

P.- Per acabar, veu una solució imminent a la problemàtica jueva-palestina?
R.- No, per la senzilla raó que el poble jueu està envoltat de pobles que no van amb la mateixa idea. Històricament els jueus han rebut bufetades constantment i s’han hagut de reforçar com a poble: si a un jueu tu el toques, és segur que ell et respondrà.

Atletisme

Antoni Pinya i Florit