La Balanguera, Himne de Mallorca
La Balanguera misteriosa, com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per demà la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per demà la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
Girant la ullada cap enrera guaita les ombres de l’avior, i de la nova primavera sap on s’amaga la llavor. Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances tix la senyera pel jovent com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d’or i argent. De la infantesa que s’enfila, de la vellúria qui se’n va, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
De la infantesa que s’enfila, de la vellúria qui se’n va, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
|