És veritat que Sóller és el poble que hi ha més festes del Món i més malcriats per centímetre quadrat. Vagi per endavant que no estic en contra de les festes populars, ni molt manco, ans tot al contrari, pens que són unes celebracions que, ben enteses, serveixen per apropar la gent a les seves barriades, al seu poble, als seus veïnats o, simplement a la bulla i cultura. A tots els que les organitzen, gràcies i enhorabona de veritat.

    Com sempre, però, en totes les coses hi ha un “però” i la celebració de les festes de la barriada de l’Alqueria del Comte no n’han estat una excepció, ni molt manco. De fet, han estat per actes produïts aliens a la festa, una prova més d’incivisme, irresponsabilitat, poc seny, mala educació i tot un seguit que qualificatius que qualsevol persona amb dos dits de seny i vergonya, es posaria vermell només de pensar-ho.

    El dissabte una o unes colles de jovenots es dedicaren a beure com a clots d’arena a més de consumir qualsevol cosa que se’ls passàs per davant i fumar-se mal fos el fum d’una xemeneia. Si aquest fet hagués acabat amb una bona gatera i una vomitada al llit de casa seva, acompanyat de la corresponent “ensalada” de galtades que els hauria d’haver donat el seu pare, tot hagués anat bé, o al manco no hagués estat un motiu per fer destrosses als demés, mentre els que haurien de vetllar per ells perquè en són els responsables, dormien plàcidament dins el llit. El resultat de les graciositats d’aquesta colla de malcriats fou, entre d’altres, rotures de vehicles estacionats, pasteres rompudes i escampades per terra, crits i renou a altes hores de la matinada, bregues... Fou més el malfraig, però no els vull cansar, ja en tenen ben abastament. Val a dir que els veïnats de la zona estam indignats per aquests comportaments i ens demanam si és necessari que la festa duri fins a altes hores de la matinada, fet aquest que condueix, en part, a la provocació d’actes com els que he citat.

    Anam malament amics, anam malament i els pares, l’educació, (manca d’educació millor dit), justícia, polítics, en tenim la culpa, possiblement jo el primer.

    Vaig esser testimoni el mateix dissabte com a la benzinera de l’altra costat del túnel s’escuraven les butxaques una colla de jovenets amb la llet pels morros que arribaren fent de brusquers amb tres cotxes, per treure euros per comprar begudes i fer botellot. La seva preocupació no era comprar el millor, era, sens dubte, comprar el que més engatava. Tío per amunt i tío per avall. “Jo no m’engataré tant com vosaltres perquè he de conduir” deia un d’ells (menys mal que no havia de beure tant, però beure sí). Un espectacle de pena, de pena. Jo assentava amb el cap i l’al.lota que despatxava allà em digué: “Ala Jaume, i tu què feies quan eres jove?”. La meva contestació fou: “Divertir-me molt, tot el que vaig poder, però mai em vaig engatar ni vaig fer les animalades que fan avui en dia, i no era cap sant”. “Tens raó”, em digué aquella al.lota jove.

    Jo no som ningú per donar consells i si ho faig sols tenc dret de donar-los a ca nostra, però tenc el dret de queixar-me quan la llibertat d’aquests energúmens trepitja la meva de descansar tranquil perquè faig feina, deixar romandre al meu vehicle al carrer o, simplement exigir que les pasteres que s’han pagat amb una part dels meus imposts no siguin destrossades per aquests valents d’espardenyeta que, inflant-se pel seu estat etílic (per anomenar-ne un) han de rompre tot quan troben o fer l’espectacle davant tothom. Si no van gats o drogats no són ningú. Els demés però som ciutadans del món que tenim el dret d’estar tranquils, nosaltres i les nostres famílies.

    Déu faci que m’equivoqui, però hem agafat un mal ritme i això serà mal d’aturar. Com més va més de valents fan i només ni a casa seva ningú els unta el nas de saliva. Són els amos del món sota el efectes de l’alcohol i les drogues, sense això no són res de res i els pares miram cap a una altra banda i ens volem creure que això no va amb nosaltres, que sols són els fills dels veïnats i que els nostres són els millors. Que Déu ens agafi confessats.

    Vull dir, perquè és de justícia fer-ho, que hi ha moltíssims joves sans i bona gent que es dediquen a riure i viure. Per ells qualsevol cosa perquè s’ho mereixen tot. S’ho han guanyat.

..